El Taulí implanta per primer cop al món una pròtesi aòrtica personalitzada

L’equip de professionals del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular del Parc Taulí, liderat pel seu director, el doctor Antoni Giménez Gaibar, ha implantat, per primer cop al món, una pròtesi aòrtica de petit diàmetre personalitzada per operar un aneurisma d’aorta. El pacient, de 69 anys, també presentava una isquèmia d’extremitats amb oclusió d’un eix ilíac i s’havia desestimat la pràctica d’una cirurgia oberta, perquè en la seva situació, suposava un risc per a la seva vida.

En les intervencions d’aneurismes toraco-abddominals es fan servir pròtesis a mida que tenen un catèter d’entrada de gran diàmetre (8 mil·límetres), però aquest pacient tenia un greu problema de lesions a les artèries ilíaques i necessitava un catèter d’entrada més petit. Per això, segons han explicat des de l’hospital, es va demanar la fabricació a mida d’una pròtesis Treo AUI Fenestrada de baix perfil. “La petició va ser autoritzada i posada en marxa pels enginyers americans de la casa Terumo Aortic, perquè el Dr. Giménez i l’equip de cirurgia vascular de l’Hospital Parc Tauli són referents internacionals en la utilització d’aquests materials”, han subratllat des de l’hospital, que expliquen que es tracta d’una intervenció complexa, que combina dos processos: “per una banda, s’ha d’introduir i alliberar la pròtesis per la zona engonal de forma precisa davant de l’origen de les artèries viscerals; i per l’altra, implantar els stents que comuniquen la pròtesis aòrtica amb les artèries renals, mesentèriques i tronc celíac des del braç”.

Tot i la complexitat, l’equip del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular va realitzar l’operació en només 3 hores, afegint també un bypass per tractar la isquèmia de la cama esquerra, degut a l’eix ilíac oclòs que prèviament tenia el pacient.

Aquesta primera intervenció d’èxit és el punt de partida per poder tractar pacients amb aneurismes complexos i lesions estenòtiques/oclusives associades de l’eix ilíac que, fins ara, no es podien tractar de forma endovascular perquè estaven limitades pel diàmetre del dispositiu que s’havia d’implantar. “És un gran avenç, perquè fins ara aquests pacients tenien molt limitats aquests procediments mínimament invasius. Ara, s’amplia la possibilitat de tractament, tot i que s’ha de valorar cada cas. A més a més, aquesta tècnica poc agressiva permet una ràpida recuperació del pacient”, ha explicat el Dr. Giménez.