Que el soroll no ens confongui

Hi ha un soroll de mil dimonis a la confluència de la Via Laietana amb el carrer Sant Pere Més Alt. Les obres a l’artèria que uneix l’Eixample amb la Barceloneta encara no han acabat i les màquines percudeixen amb determinació al ritme d’un desagradable embús persistent de cotxes que ara esbandeix una ambulància amb la sirena a tot drap per acabar de sonoritzar l’espai. En aquestes condicions es fa difícil escoltar la veu delicada, però determinada, de Blanca Serra, una lluitadora infatigable que parapetada rere un faristol de la candidatura de la CUP, la Barcelona que lluita, explica una altra mena de soroll que s’ha generat a l’altre costat del carrer des d’on ara parla a la premsa que l’escolta.

Serra parla dels cops secs, dels crits de desesperació que durant dècades han ressonat a l’interior de l’edifici de Via Laietana, 43, seu de la prefectura de la policia espanyola a Barcelona, on van ser torturades centenars de persones durant el franquisme, i després. Crits que van quedar atrapats dins dels murs de la caserna i que ara, cada cop més, surten al carrer convertits en un clam ciutadà que demana que l’edifici sigui un espai de memòria democràtica, i també un clam polític, com el que ahir va expressar la CUP en un acte de campanya electoral.

A la llista electoral dels anticapitalistes per a l’Ajuntament de Barcelona hi ha la Blanca i Alfons Romero, que també va ser present a l’acte d’ahir. Blanca Serra, amb la seva germana Eva, va passar quatre vegades per Via Laietana, i en dos caos se li va aplicar la llei antiterrorista que deixa els detinguts en un buit temporal a mercè dels policies. Romero només hi va passar un cop, el 1974, però ja en va tenir prou per ser testimoni d’horrors com la violació a una transsexual que era detinguda en una altra cel·la al mateix temps que ell.

Lluitant també contra el soroll ambiental eixordador, el número dos de la CUP, Jordi Estivill, ho va deixar clar. La reforma urbanística de la Via Laietana no serà una obra de transformació completa si no s’aconsegueix la desafectació policial del “temple de la repressió”. Els cupaires tenen clar que hi ha instruments per fer realitat que la policia deixi Via Laietana, com ara “una revisió de les llicències d’ús de l’edifici” o que “ERC ho posi com a requisit quan negociï pressupostos a Madrid”. Si no, sempre quedarà “el moviment popular”. Paraula de CUP enmig del soroll i l’oblit.