Política
NIMROD GOREN
PRESIDENT DE L’INSTITUT ISRAELIÀ DE POLÍTIQUES EXTERIORS REGIONALS (MITVIM)
“Israel ha viscut molt polaritzat el seu 75è aniversari”
“Els nostres valors estan sent amenaçats pel govern més dretà que hem tingut mai ”
“Sabem quina és la sortida, però actualment és gairebé impossible avançar cap a la solució dels dos estats”
Els conflictes i el canvi climàtic són els principals reptes que afronta la regió mediterrània
Coincidint amb el 75è aniversari de la fundació de l’Estat d’Israel (el 25 d’abril, segons el calendari hebreu; el 14 de maig, segons el gregorià), l’expert en el Pròxim Orient Nimrod Goren va ser a Barcelona per participar en un debat a porta tancada al Cidob sobre la Mediterrània. Goren és el president del Mitvim, l’Institut Israelià de Polítiques Exteriors Regionals, que promou, entre altres objectius, fer avançar el procés de pau amb els palestins.
Israel arriba al seu 75è aniversari amb el carrer en peu de guerra contra la reforma judicial de Netanyahu...
Estem en un moment en què la nostra identitat bàsica i els nostres valors estan sent amenaçats pel govern més dretà que hem tingut fins ara a Israel, i això fa que tanta gent surti al carrer, gent políticament no activa abans, amb diferents punts de vista sobre la qüestió palestina –religiosos, seculars, esquerrans, dretans...–, per protestar massivament contra l’erosió de la democràcia.
Quin impacte tenen aquestes protestes?
El 75è aniversari del Dia de la Independència va ser molt divisiu i polaritzat aquest cop, molt diferent dels d’anys anteriors, però malgrat tot es va aconseguir aturar l’aprovació d’aquesta legislació antidemocràtica. La Knesset reprèn les sessions al maig, ja veurem què passarà.
El conflicte amb els palestins és el principal fracàs d’Israel?
Hi ha fracassos interns, com ara la polarització de què parlàvem abans, l’ascens de l’extrema dreta... Israel té ara més relacions diplomàtiques, més cooperació regional, però encara hi ha bloquejos. La qüestió palestina està vinculada als interessos i a la identitat d’Israel. Si Israel és una democràcia, no pot controlar els palestins, necessita viure al costat d’un estat palestí en pau i seguretat. No pot ser d’altra manera. Mentre això no passi, no només la seguretat està en perill, tampoc es poden satisfer els nostres valors bàsics.
I com es pot desbloquejar aquesta situació?
D’una manera molt diferent de la que planteja el nostre govern. Sabem quina és la sortida, la solució dels dos estats ha estat damunt la taula durant dècades, la comunitat internacional hi dona suport, els nostres governants s’hi van comprometre en el passat, però avui en dia és gairebé impossible avançar cap a aquest objectiu.
Per què?
Perquè, a Israel, els que ocupen posicions de lideratge tenen una altra ideologia i, en la societat palestina, tenim la divisió entre Cisjordània i Gaza i això dificulta la negociació. És aquí on seria important una ajuda internacional.
Les protestes tombaran el govern de Netanyahu?
El govern té una majoria significativa al Parlament, no es pot dir que sigui un govern inestable o que hagi de caure aviat. És impopular però hauria de durar, el que hi podria haver és un canvi en la composició.
Quin és el principal repte que afronta la regió mediterrània?
Els conflictes, que tenen un impacte negatiu a tot arreu, ja sigui el del Marroc amb Algèria, Líbia, les implicacions del Sudan, Síria, el Líban, Israel-Palestina... El que veiem, també, és un avenç cap a més compromís a la regió, cosa que és molt positiva. Per exemple, Israel i el Líban, països en guerra durant 75 anys, tancant un acord sobre energia sense reconeixement, sense negociació política... però aconseguint un acord. Crec que això s’hauria de fomentar sota la presidència europea d’Espanya i d’altres països mediterranis.
Altres reptes?
El canvi climàtic, prioritat número u, com també la democràcia –la situació és diferent a cada país–, els drets, les llibertats, els joves, les dones...
Quina és la posició d’Israel respecte al conflicte d’Ucraïna?
Ha anat canviant amb els tres primers ministres que hem tingut els darrers anys. No molt, però ha anat canviant. Israel, bàsicament, s’ha compromès a donar suport a la independència i la integritat d’Ucraïna, però és prudent a l’hora de no alienar Rússia.
La relació amb els EUA ha millorat després de Trump?
Trump va gairebé legitimar l’annexió de territoris palestins tot i que finalment va aturar Netanyahu. Decisions com ara moure l’ambaixada a Jerusalem van ajudar a l’escalada de tensió a Gaza i a la violència. Crec que és molt millor un president demòcrata, compromès amb la seguretat i el benestar d’Israel i la solució dels dos estats i que diu clarament que la democràcia d’Israel és un component clau en la relació especial amb els EUA. Espero que l’administració demòcrata continuï, pot fer més pel procés de pau.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.