Quatre elements del patrimoni ferroviari català, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional
Són un cotxe de viatgers i tres locomotores
Un cotxe de viatgers i tres locomotores que formen part de la història del transport ferroviari de Catalunya han estat declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) pel govern de la Generalitat. Es tracta d’un conjunt de vehicles que amb la seva tipologia, cronologia i procedència expliquen la història ferroviària urbana i rural del territori des de finals del segle XIX. La declaració com a BCIN s’inclou dins d’un projecte conjunt per protegir els elements més emblemàtics i singulars del patrimoni ferroviari de Catalunya.
El Govern ha destacat que tant les locomotores com el cotxe de viatgers són de “gran transcendència històrica i tècnica per al patrimoni català perquè es conserven pocs elements d’aquests tipus”. Altres trets que les fa singulars són haver circulat dins la via estreta del país, actualment desapareguda, o ser un vehicle representatiu, per les seves reduïdes dimensions i escasses prestacions, a les línies rurals de finals del segle XIX i principis del XX.
El cotxe de viatgers catalogat és el OG C-10, construït l’any 1901 per l’empresa Cravens Ltd. del Regne Unit per la companyia del ferrocarril Olot a Girona (OG). És un cotxe amb un disseny molt característic dels exemplars britànics colonials de finals de segle XIX, dels quals només s’han conservat exemplars al Regne Unit i a Catalunya.
El Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG) va adquirir tant el cotxe de viatgers OG C-10 com la locomotora de vapor 031T PGB 7, i els va ubicar a les seves instal·lacions fins que l’any 2005 l’Ajuntament de Fornells va comprar i restaurar la locomotora de vapor i el cotxe de viatgers, que va col·locar davant l’estació de la localitat, sobre un pedestal.
Les locomotores catalogades són la 031T PGB 7, una de les poques que va funcionar als ferrocarrils de via estreta del país. Construïda a Munich l’any 1890, va ser la única que va circular per l’antic Tramvia del Baix Empordà (línia Girona a Palamós i a Banyoles).
La segona va ser la dièsel Estado 20, construïda per Metalurgia San Martin, i que va entrar en servei l’any 1935, sent la única dièsel que va circular pels carrilets de Catalunya. Des de l’inici de la guerra civil fins al 1938, va servir a la línia Girona-Banyoles. Després de patir un incendi, va ser apartada i reconstruïda el 1952 per seguir en actiu fins al 1956.
La tercera locomotora de vapor és la 220T FESA1, que pertany a una sèrie de 12 locomotores, construïdes per la Hunslet Engine company de Leeds d’Anglaterra per a la Companyia de Tranvias y Ferrocarriles de Valencia (CTFV) entre 1890 i 1906. Es tracta d’una locomotora de vapor característica dels ferrocarrils de via estreta d’origen britànic. És molt representativa de les línies rurals de finals del segle XIX i primera meitat de segle XX. Però el pas dels anys i les diferents avaries en van fer desaparèixer algunes, fins que l’any 1968 l’Ajuntament de Tortosa en va preservar una que va col·locar com a monument al parc municipal Teodor González.