política
Ponsatí demana al jutge de guàrdia que elevi la seva detenció a la Justícia europea
El seu advocat vol que el jutge pregunti a la justícia europea si el Suprem és competent per investigar causes que afecten eurodiputats
La defensa de l’eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí ha recorregut la decisió del jutge de guàrdia de Barcelona que li va denegar l’habeas corpus després de la seva detenció i li ha demanat que consulti a la Justícia europea sobre l’abast de la seva immunitat i la legalitat del seu arrest.
En un escrit, al qual ha tingut accés Efe, Gonzalo Boye, advocat de Ponsatí, sol·licita la nul·litat de la resolució del magistrat que el passat 28 de març va rebutjar tramitar l’habeas corpus plantejat per Ponsatí durant les hores en què va estar detinguda per ordre del Suprem per a comunicar-li la seva obligació de comparèixer davant el jutge Pablo Llarena per un delicte de desobediència en el procés.
L’habeas corpus és una figura legal per la qual qualsevol ciutadà pot exigir comparèixer de manera immediata davant el jutge perquè aquest determini la legalitat de la seva detenció, la qual cosa ha de resoldre’s en un termini màxim de 24 hores.
En el recurs, la defensa de Boye emplaça a més al jutge a elevar diverses qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea perquè aquest resolgui sobre l’abast de la immunitat d’un eurodiputat i si pot ser detingut sense obtenir autorització prèvia del Parlament Europeu, mitjançant el corresponent suplicatori.
El recurs, que invoca la Carta Europea de Drets Humans, demana també al jutge que pregunti a la Justícia europea si el Tribunal Suprem és competent per a investigar causes d’eurodiputats.
Per a Boye, quan va sol·licitar l’habeas corpus davant el jutge de guàrdia, Ponsatí era “una persona il·legalment detinguda”, per la qual cosa l’instructor hauria d’haver plantejat obligatòriament una qüestió prejudicial davant el TJUE.
Ponsatí va ser detinguda el passat 28 de març pels Mossos d’Esquadra, després de cinc anys fugida de la justícia espanyola pel seu paper en el “procés”, i va quedar en llibertat en unes hores, després que se li notifiqués el requeriment del Suprem perquè comparegués el 24 d’abril per a interrogar-la per un delicte de desobediència.
L’eurodiputada, inicialment processada per sedició, però que després de les reformes penals impulsades pel Govern està imputada només per desobediència –delicte que no porta aparellades penes de presó–, va plantar el passat 24 d’abril al jutge Llarena i va tornar a Bèlgica.