Contínues denúncies en l’escena
Conversa posterior per debatre l’abús
Codi en creixement, de ‘Limbo’ a ‘Alan’
El musical Alan se suma a un corpus d’obres en què s’aprofita l’escena per denunciar els assetjaments. Sovint, en el teatre juvenil (adreçat als instituts, principalment), les obres beuen de la font del teatre oprimit: construir una escena d’injustícia en què es poden identificar la víctima, el botxí i el còmplice. Acabada la representació, es mira de corregir l’abús a través dels canvis d’actitud de la víctima i del còmplice, el que sense ser un agressor no defensa l’agredit. A 1000 likes en l’acció es va fer un pas més a partir de la creació d’un grup de WhatsApp en què els espectadors passaven a opinar en directe a través dels telèfons mòbils. El grau d’insults al xat feia que es victimitzés també el mateix botxí. Un cas similar al treball de Ricard de 3r, una particular versió del text de Shakespeare en ulls d’un alumne que era molestat contínuament fins que reaccionava amb violència. En gira, ara es pot trobar Cr#sh, un treball sobre la vulnerabilitat de la salut mental a partir de tres personatges amb angoixes, assetjaments o inseguretats típiques de l’adolescència. Després de la funció hi ha una suggeridora conversa (sobretot en les sessions d’instituts).
El debat sobre el fet transgènere el van obrir Les Impuxibles amb el musical Limbo (2015). Avui, el tema s’ha abordat des de molts colors diferents, freqüentment amb una important veu en la versió dels pares, sovint amb un to de valent emporaderament. És el cas de La motxilla de l’Ada, de Teatre al Detall, o de La família (im)possible, de Carol López. Totes dues estan actives. Didier Ruiz va fer una peça de teatre comunitari amb testimonis reals a Trans (+ enllà) i altres obres n’han parlat com ara Transbord o Tránsitos. Aquesta última, per cert, procura que el transgènere deixi de ser el tema per convertir-se en un element més de la trama.
Una de les reivindicacions del col·lectiu transgènere és que es reservin aquests rols als intèrprets que ho han viscut: a més de per donar-los visibilitat, també per donar-los una primera oportunitat de feina.