eleccions municipals
36 alcaldies sense enganxar cap cartell
El ritual de la publicació de les candidatures electorals a les comarques gironines per part de les juntes electorals de zona ahir al Butlletí Oficial de la Província de Girona permet constatar que en 35 dels 221 municipis gironins l’única candidatura registrada tindrà assegurat el govern fins al 2027 abans de la cita del 28-M, 36 si s’hi inclou la lluita d’ERC contra Escons en Blanc a Lladó, on la segona candidatura no prendria possessió d’actes i deixaria via lliure als republicans per governar.
Junts s’imposaria en la classificació, amb 15 alcaldies assegurades sense haver d’enganxar cap cartell –a Albons, Avinyonet, Brunyola, Ger, la Pera, Maià de Montcal, Masarac, Molló, Palol, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Julià de Llor, la Vall de Bianya i Vilanant–, i ERC en tindria 14, però hi acabaria empatant amb el cas de Lladó, aleshores igualment 15 en total, tot sumant-hi Bàscara, Cabanelles, Camós, Cantallops, Cruïlles, el Far, Espolla, Fortià, Garriguella, Llanars, Madremanya, Ordis, Sant Llorenç de la Muga i Tortellà. El PSC ja s’apuntaria, com al 2019, l’alcaldia a Sant Miquel de Fluvià. I a banda, en altres tres municipis de la Garrotxa –Argelaguer, Mieres i Montagut i Oix– i a Rupià –on la CUP havia mantingut converses però es mantenen sense adscripció–, quatre candidatures independents ja tindrien igualment assegurat el mandat. També a Darnius, en aquest cas per als independents de Tots per l’Empordà, tot i que ERC va assegurar ahir que han presentat llista.
Aquesta primera publicació encara està sotmesa a reclamacions per esmenar-hi errors, de manera que podria ser que a Darnius, per exemple, encara hi hagi l’opció de triar.
Diversitat extrema
Per poder triar, en alguns municipis no quedarà. Més enllà de la disputa per l’hegemonia de la demarcació entre ERC, que per primer cop ha bastit més llistes, i Junts, hegemònica si s’hi compten els registres de CiU, i el PSC en tercer lloc, a Girona i Blanes s’assolirà el rècord de 13 candidatures diferents. Però també 11 a Lloret, 10 a Salt i Figueres i 9 en municipis menys poblats com Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina –aquest darrer amb uns 5.000 habitants–. Una fragmentació, accentuada en ciutats i municipis del litoral, en què entra en joc l’estratègia de la dreta espanyolista, amb un PP que presenta 23 llistes, Ciutadans que resisteix a la baixa, Valents que amb el PP també ha intentat fer-los forat i Vox, que ha aterrat en poblacions amb presència de l’exèrcit, guàrdies civils o fent càlculs amb els vots recollits a les catalanes. També hi ha llistes curioses, com ara el partit dels pensionistes a Salt, el dels autònoms a Platja d’Aro i el del Treball, Democràcia Efectiva, República Valenciana a Torroella de Fluvià, per mirar de fer-li la guitza a l’històric socialista Pere Moradell, alcalde des del 1979.
Algun ‘paracaigudista’
El fenomen de les llistes fantasma, que el PP havia explotat en la dècada passada, s’ha abandonat, però hi apareix el dels paracaigudistes en molts pobles petits amb llistes obertes. S’aprecia una tendència d’ERC i Junts a posar la pica allà on manava l’altre, però sobretot del PSC, que va anunciar 110 llistes, n’han estat 139, i hi apareix un exdiputat de Sabadell a Ultramort, i candidats vallesans o del Baix Llobregat a l’Alt Empordà i a Colomers.