Creixen els accidents laborals mortals, amb 111 víctimes el 2022

El 2022 va deixar un balanç tràgic pel que fa als accidents laborals mortals i la seva evolució, amb 111 víctimes al llarg de l’any. Així ho posa de manifest un informe presentat per CCOO sobre salut laboral. “És una xifra escandalosa”, ha declarat Mònica Pérez, responsable de salut laboral del sindicat, que ha denunciat que la represa econòmica no ha comportat cap millora en les condicions laborals ni en la salut dels treballadors, sinó més aviat al contrari, especialment pel que fa a la incidència de les malalties no traumàtiques i mentals.

López ha aclarit que enguany les xifres no es poden comparar amb les d’anys anteriors ja que el govern ha adoptat el criteri europeu que inclou en el balanç total les persones que moren en el període d’un any posterior a l’accident, informa l’ACN. Amb tot, la dada que sí que es pot comprar és la de morts immediates, que l’any passat va ser de 92 persones, que impliquen un increment del 8,2% anual i en la qual hi han incidit molt especialment els accidents laborals in itinere, és a dir, quan el treballador es desplaça cap a la feina o torna al seu domicili en acabar la jornada. Aquest tipus d’accidents mortals es va incrementar un 43%.

La mortalitat durant la jornada de treball no millora i es manté en 69 persones, la mateixa dada que l’any passat. Gran part dels accidents continuen tenint com a causa problemes de seguretat que “haurien d’estar més que superats a aquestes alçades”, ha remarcat López. A més, ha insistit, durant el 2022 s’ha detectat un creixement d’un 60% dels accidents no traumàtics com ara infarts o ictus, que es poden relacionar amb les “exigències a la feina”.

CCOO denuncia que Catalunya és el territori de l’Estat que menys malalties professionals detecta, amb una reducció del 35% de les notificacions des del 2012. La mitjana estatal és d’un increment del 40% i en alguns territoris, com el País Valencià , l’augment supera el 400%.

Pérez ha explicat que desfasament no es deu a la millora de les polítiques preventives de les empreses sinó a la mala praxi de les mútues, que no notifiquen les patologies i pel “desinterès” del Departament de Salut en posar en marxa sistemes de detecció d’aquestes malalties laborals a l’atenció primària.