L’oposició censura el govern perquè Europa l’ha expedientat per la sequera
PSC, Junts i comuns li retreuen el retard en el lliurament de l la planificació hidrològica per al període 2022-2027
JxCat creu que Aragonès “ha ressuscitat l’acord de claredat” per “tapar els seus fracassos com a gestor”
L’expedient que la Comissió Europea (CE) ha obert al govern de la Generalitat per incomplir el termini pere presentar el pla hidrològic de les conques internes per al període 2022-2027 –té previst fer-ho el mes de juny amb mig any de retard– l’ha aprofitat part de l’oposició per carregar de nou contra la gestió del govern d’Aragonès de la sequera després de la fallida cimera de fa tres setmanes. PSC i Junts han coincidit en fer-se fort en les crítiques contra l’executiu per “centrifugar” els problemes de la sequera als ajuntaments quan és el propi govern qui no compleix amb els terminis ni en aplicar les mesures.
Èlia Tortolero (PSC) ha lamentat que no hagi modificat el decret de sequera i que reclami als ajuntaments “allò que tampoc han fet”, reiterant la inacció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i demanant-li que desencallin la inversió de 200 projecte valorats en 43 milions en infraestructures com l’abastament d’aigua en alguns pobles i ciutats, com el d’alta del Baix Camp, el del nou polígon d’Organyà i la millora de la xarxa de Can Carrera de Pineda de Mar.
Però el més dur ha estat el portaveu de Junts, Josep Rius, preguntant-se qui “assumirà responsabilitat” de l’expedient que ha obert la CE i assegurant que el govern “no ha executat ni un euro dels 1.400 que té pressupostats l’ACA” en la planificació fins el 2027 que es va fer quan n’era conseller Damià Calvet. Rius ha lamentat que Aragonès hagi agafat les regnes de la sequera “perquè la consellera Jordà no està a l’alçada”–en descarta d’entrada la seva reprovació al Parlament– amb uns resultats que “han institucionalitzat la incompetència” en la gestió. Una “incapacitat” que al parer de Junts ha obligat a Aragonès a “ressuscitar a corre-cuita l’acord de claredat” per “tapar la foscor d’un govern incapaç de resoldre els problemes que té el país”.
De la seva banda, el portaveu dels comuns, Joan Mena, ha qualificat de “molt decebedor” que la Generalitat no hagi aprovat la planificació hidrològica i hagi estat expedientada per la CE, fet que al seu parer demostra que el govern “estava renunciant a fer planificació ecològica”.
Pla fet el mes de juny
Segons recull EFE, el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha assegurat que l’aprovació del pla de l’aigua es farà al juny després que una comissió jurídica assessora li doni el vistiplau. Un cop aprovat pel govern, l’executiu espanyol també haurà de donar-li el vistiplau per enviar-lo posteriorment a Brussel·les.
A Catalunya s’han aprovat, fins ara, dos plans de gestió de l’aigua des de l’any 2000, en l’àmbit de les conques internes, en els períodes 2009-2015 i 2016-2021, i ara s’està en la fase final del que serà el tercer pla, que comprèn del 2022 al 2027, un calendari que, de moment, s’ha incomplert.
L’ACA preveu que el programa de mesures per al període 2022-2027 suposi una inversió superior als 2.380 milions d’euros amb mesures com ara la rehabilitació morfològica de zones humides, millora i protecció del litoral i les aigües costaneres i regulació dels usos recreatius, protecció d’aqüífers, modernització dels regadius, gestió de sequeres i desenvolupament de la investigació i la innovació, entre d’altres.
Catalunya, Andalusia i les Canàries són les úniques comunitats que estan en les darreres fases de tramitació dels seus plans hidrològics
