L’AEB justifica el seu recurs contra l’impost a la banca i afirma que el tribut es basa en “fal·làcies”

L’Associació Espanyola de Banca (AEB) ha volgut sortit al pas dels dubtes sobre la solvència del sector arran de crisis bancàries com la del Credit Suisse i el Silicon Valley Bank i ha tornat a llançar dards contra l’impost a la banca, contra el qual l’associació ha presentat recurs. La presidenta de l’AEB, Alejandra Kindelán, ha assegurat en una carta oberta que el tribut està basat en “fal·làcies” com els beneficis extraordinaris del sector i el rescat de què va ser objecte i que va costar més de 60.000 milions de diner públic a principi de la dècada passada.

En la seva missiva, Kindelán fa una defensa a ultrança de la fortalesa de la banca espanyola i assegura que la rendibilitat del sector és la “millor defensa davant la incertesa”. Alhora, insta el president espanyol, Pedro Sánchez, a aprofitar la presidència de torn de la Unió Europea que començarà al juliol per “completar” la unió bancària europea.

Kindelán ha fet balanç del seu primer any al capdavant de l’AEB i ha reconegut que el context econòmic i geopolític és “complex” i que ha afectat el sector que lidera. Posa com a exemple la guerra d’Ucraïna, la crisi energètica i els problemes en les cadenes de subministrament que han provocat un fort increment de la inflació. Malgrat tot, aquest escenari, afirma la presidenta de l’AEB, ha provocat una pujada “ràpida i intensa” dels tipus d’interès, i una “tornada a la normalitat”, diu, que ha contribuït a millorar els guanys de la banca espanyola que, recorda, el 2022 ha mantingut una rendibilitat “superior a la mitjana europea”.

En aquest sentit, segons informa l’ACN, el balanç anual de l’AEB mostra un increment de l’activitat bancària en l’actual context d’inflació. Les 69 entitats de l’associació (més del 60% del sector) mantenen crèdits per un import d’1,7 bilions, fet que suposa un “màxim històric” i un increment del 7,1% en relació amb l’any anterior. Pel que fa a la morositat es manté al 3,4%, el nivell mínim segons la patronal des de la crisi financera. Els bancs de l’associació també van incrementar el seu benefici consolidat un 12,5%, fins a 19.524 milions.