Arts escèniques
MAGO POP
ARTISTA I PRODUCTOR D’ESPECTACLES
“Sé el que és anul·lar funció al Llantiol”
“No podem tenir franquícia: si ens vols venir a veure, has de passar per Barcelona, ara”
“La meva contribució a la cultura és que seré un català a Broadway”
L’artista, molt proper si es produeix l’ocasió, es prodiga poc en entrevistes. Fa un mes, en va tornar a fer una tanda per anunciar la compra d’un teatre als Estats Units. L’anterior trobada amb la premsa va ser quatre anys abans, per celebrar la compra del Victòria.
Es pot dir que el públic que ha passat a veure ‘Nada es imposible’ ha superat la quota habitual del públic de gran format catalana. Per tant, ara el públic forçosament ha de venir de fora. Quin pes pot tenir Internet en la campanya, per exemple?
Haver estat molt a Madrid permet que et conegui el públic turista i que li interessi si ve a Barcelona. Nosaltres tenim un punt fort i un punt dèbil. El punt dèbil és que no podem fer franquícia. No podem fer El rey León aquí i a Berlín. Només estem en un lloc. Però aquest també és el nostre punt fort. Si vols venir a veure el Mago Pop, has de venir a Barcelona, ara. He fet molta tele durant molts anys Ara vull deixar de fer-ne tot el temps que pugui perquè m’encanta el teatre. Però sí que vaig haver de fer molta televisió per donar-me a conèixer. I sí que és veritat que nosaltres, en màrqueting, pensem en gran. Som a Barcelona però no fem una campanya de publicitat local, sinó a nivell estatal i en canals turístics.
Al costat de l’èxit propi, es necessiten més èxits per ser un reclam més gran. Com a Gran Via de Madrid, per exemple. Els de Tricicle celebraven fa uns mesos que anés tan bé la taquilla del seu teatre [que gestionaven amb Dagoll Dagom i Anexa].
És clar. Un dels meus somnis del futur és quan Mago Pop faci un pas enrere, amb un gran Paral·lel. Això s’ha de fer entre tots, artistes, productors i institucions. Que sigui l’avinguda històrica amb grans espectacles. Que els vagi bé a tots els teatres i que sigui un lloc on la gent d’arreu vulgui venir.
Per què ha funcionat un espectacle de màgia i no tant un espectacle de gran format de musicals?
Hi ha molts factors. Primer, hi ha un element incontrolable que és que la gent vulgui venir, això és increïble. Vaig començar als setze anys. Ara en sumo vint com a professional. Em vaig fer autònom i vaig començar pels esdeveniments petits. Sé el que és actuar al Llantiol, que no vingui ningú i haver d’anul·lar. Per mi, l’obsessió va ser intentar trobar públic, fer accions que el seduïssin. Hi ha un algoritme, que a mi m’encanta, que va sorgir en la traçabilitat de la covid, amb allò de capacitat d’infecció quan era superior a 1. Hem d’intentar que cadascú del públic porti, almenys, dues persones. Així sempre anirem in crescendo. Sí que és molt difícil, però el nostre repte és que el públic es trobi un espectacle millor del que imagina. I que la gent en surti molt feliç i amb ganes de compartir-ho.
Fa l’espectacle en castellà, per a espectadors de tot l’Estat. Hi ha algun tipus de joc que permeti reivindicar la cultura del lloc on estic actuant, com és el català?
Jo em sento català, soc de Badia, amb unes característiques molt particulars. Vinc d’una família que ve del sud d’Espanya, però jo soc català i Barcelona és casa meva. Vaig triar quedar-me a Barcelona i no tenir un teatre a Madrid perquè com aquí no hi estic enlloc. Soc molt feliç. Si fes l’espectacle en català perdria molt de públic que ha de venir de fora. La meva contribució és que arribo als Estats Units: seré un català a Broadway. És la meva manera de contribuir a la cultura, la llengua i la nostra idiosincràsia.
Tricicle també va estar a Broadway; no és el primer, doncs.
Parlem de l’On Broadway; el Tricicle va estar a l’Off Broadway. Però per mi el Tricicle és una inspiració absoluta. Per mi comprar el seu teatre té una càrrega simbòlica, però és que jo vaig anar a l’Institut de Teatre. Jo admirava el Tricicle i ells van ser els primers a anar a Broadway.
_Van sortir escaldats!
_Van sortir escaldats perquè no és fàcil. També et pot passar a mi.
Farà temporada només cinc setmanes.
Però cinc setmanes a l’On Broadway és una barbaritat. Ara hi vaig aquest temps, però després tenim signades temporades molt llargues. En aquesta primera no hi puc anar més temps per compromisos adquirits pel teatre, que ha refet el calendari arran del tancament per la covid. La crítica pot ser molt dura, ho sé.
El seu xou és molt diferent d’una obra de teatre clàssica. Amb espectadors que entren i surten contínuament. I no sé si també sonen mòbils o respon wttsps que enerva artistes i públic més canònic.
No hi ha la solemnitat del teatre, sinó que el nostre espectacle té més un aire de concert de rock & roll. La gent necessita gravar-ho per després veure-ho. Ara, nosaltres ho prohibim i tenim gent vigilant que no es faci. Però sí que és veritat que l’espectacle és molt festiu. És molt diferent una matinal de diumenge que un divendres al vespre.
Related news
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.