Política

estat espanyol

El bust de Fraga continuarà en els passadissos del Senat espanyol

El PSOE i el PP sumen els seus vots a la mesa de la cambra alta per rebutjar la petició d’EH Bildu de retirar-lo, en aplicació de la llei de memòria democràtica, pel seu passat franquista

El bust de Manuel Fraga, ministre franquista, fundador d’AP, “pare” de la Constitució espanyola, president de la Xunta i senador, que des del gener del 2013 s’exhibeix en el passadís principal del Senat continuarà en aquesta ubicació, informa l’agència Efe. Els representants del PSOE i del PP a la mesa de la cambra alta han unit els seus vots contra la petició d’EH Bildu de retirar el bust en aplicació de la nova llei de memòria democràtica, pel seu passat franquista. La decisió, però no ha estat unànime.

Mentre els representants del PSOE i el PP a la mesa, explica l’agència Efe, han considerat que la norma no és aplicable en el cas de Fraga, el secretari segon, Imanol Landa, del PNB, si ha considerat que la llei empara la retirada del bust perquè l’article 35.4 estableix que no podran mostrar-se en “llocs representatius” els retrats o altres manifestacions artístiques de “militars i ministres associats a la insurrecció militar o al sistema repressiu de la Dictadura”.

Per contra, el vicepresident segon de la cambra alta, Pío García-Escudero, del PP, ha considerat que la norma no és d’aplicació en el cas de Fraga perquè el seu bust va ser col·locat en “reconeixement a la seva feina feta durant la Transició i com a senador, per acord unànime de la mesa”, segons consta en l’acte de la reunió recollida per l’agència Efe.

Tant el president del Senat, Ander Gil del PSOE, com el secretari tercer, Rafael Hernando, del PP, es van pronunciar en el mateix sentit que García-Escudero, que presidia la Cambra Alta quan el 15 de gener de 2013 es va col·locar el bust de Fraga, un any després de la defunció del fundador d’AP, formació a qui va succeir el PP. Fraga va ser ministre d’Informació i Turisme del règim franquista, ministre de Governació durant la Transició al qual se’l vincula amb la massacre dels 3 de març de 1976 de Vitòria, president de la Xunta i senador per designació del Parlament gallec.

Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.