Pensions per al 2050

66 anys i quatre mesos

La reforma de les pensions que el govern del PSOE va aprovar el 2011 –i que va entrar en vigor el 2013 ja amb el PP a La Moncloa– suposava un endarreriment progressiu de l’edat legal de jubilació des dels 65 anys fins a l’estadi final dels 67 anys el 2027. Ara l’edat legal és de 66 anys i quatre mesos en cas d’haver treballat menys de 39 anys i nou mesos (65 en cas de 39 anys i nou mesos treballats o més). El 2024 la jubilació serà als 66 anys i sis mesos en cas d’haver treballat menys de 38 anys (65 amb 38 anys o més). L’edat es manté amb la reforma d’Escrivá. A França la polèmica reforma de Macron fa el salt dels 62 als 64. La paradoxa és que Alberto Núñez Feijóo (PP) lloa la reforma de França com a mirall, quan Rajoy no va votar la reforma de Zapatero del 2011 i, sent president, no la va canviar tot i tenir majoria absoluta.

Base màxima de cotitzar

Els salaris més alts cotitzaran més. Ara hi ha un sostre per sobre del qual ja no es cotitza més: des de 4.500 euros bruts al mes (54.000 anuals). És un dels límits més baixos a la UE, així que aquí és on menys cotitzen els sous alts (i menys aporten a la Seguretat Social). La base màxima de cotització puja a poc a poc entre el 2024 i el 2050: a l’IPC anual, se li sumarà una quantia fixa d’1,2 punts percentuals. I en el futur la pensió màxima també pujarà.

Els 25 anys finals o bé...

El període de còmput per a la pensió es basava en els últims 25 anys laborals perquè es donava per fet que eren els de salari més elevat (i els de cotització més alta per al càlcul de la paga) coincidint amb la franja d’edat que va dels 40 als 60 anys, però en l’actual mercat laboral això ja no és la veritat absoluta. A partir d’ara hi haurà un sistema dual i s’escollirà entre dues opcions: o bé l’statu quo del còmput sobre els 25 anys finals o l’alternativa del període de càlcul de 29 anys tot excloent-ne els dos pitjors (els millors 27 anys dels 29). La dualitat estarà vigent fins al 2044 i la Seguretat Social aplicarà directament el model més beneficiós per al pensionista. A priori més anys de còmput rebaixen la pensió, però la dualitat vol reparar la històrica bretxa de gènere que ara fa que la dona visqui trajectòries més irregulars per baixes derivades de l’assumpció de cures que encara no són igualitàries. En el cas dels homes, el període mitjà de cotització és de 40,5 anys. El de la dona està convergint, però no hi arriba. A partir del 2044 només hi haurà un sol model de càlcul: el dels millors 27 anys entre els 29 finals.

Fre a la bretxa de gènere

La reforma sí que inclou un fre a la bretxa de gènere entre homes i dones. El complement ja existent per compensar aquest decalatge masclista s’incrementarà un 10% el 2024 i el 2025, i serà un increment addicional de la revaloració anual.

Llacunes de cotització

El sistema actual ja preveia com cobrir els períodes de pausa en una trajectòria laboral que suposen menys aportació en cotització, i ara es reforça la cobertura d’aquestes llacunes de cotització. Els primers 48 mesos (quatre anys) es compensen amb el 100% de la base mínima, i a partir del mes 49, amb el 50% de la base mínima. Per corregir també aquí la bretxa de gènere, la dona hi veu afegit el 100% de la base mínima entre el mes 49 de buit i el mes 60 (cinc anys), el 80% entre el mes 61 i el 84 (set anys).

Mecanisme d’equitat

El mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI) ja existia però ara creix i es multiplica per dos: de ser de 0,6 punts passarà progressivament a l’1,2% el 2050. La patronal CEOE denuncia que el mecanisme afecta la competitivitat de les empreses, i el ministre d’Inclusió i Seguretat Social ho rebat amb dades: el cost laboral per hora treballada és ara de 23,4 euros, amb el MEI puja a 23,5 euros inicialment, i arribarà als 23,8 euros el 2050. La mitjana a la UE és 33 euros per hora.

Autònoms i ingrés real

Els autònoms tenen una pensió de jubilació que és 600 euros més baixa que la dels assalariats i una de les raons és que el 80% d’ells cotitza per la base mínima. Els autònoms passen a cotitzar ara pels ingressos reals, i això beneficia dos de cada tres casos, segons Escrivá. Hi ha temps fins al 2032 per completar el model. El Pacte de Toledo dicta que el règim d’autònoms ha de convergir amb el règim general i això obliga a tenir una equivalència en termes de bases de cotització.

Solidaritat de sous alts

Neix una quota de solidaritat per als salaris més alts que inicialment serà de l’1% el 2025 i que anirà in crescendo sumant-hi un 0,25% fins arribar al 6% el 2045.

Augment de les mínimes

Era una exigència d’ERC i les pensions mínimes contributives assoliran el 60% de la renda mitjana corresponent a una llar amb dos adults prenent com a referència l’evolució de la pensió mínima amb cònjuge a càrrec.

Corrector automàtic

El sistema està dissenyat perquè la despesa creixi en 2.500 milions anuals i els ingressos, en 15.000, però té truc: si la despesa es desvia, l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) farà sonar l’alarma i s’activarà el mecanisme automàtic d’austeritat correctora que s’ha d’abordar al diàleg social.

Com demorar la retirada

El sistema incorpora incentius a demorar la retirada i desincentius a la jubilació anticipada. La filosofia d’Escrivá enalteix que els sèniors transmetin l’experiència als joves i que el seu llegat de coneixement no es dilapidi.