Brussel·les relleva el director general de Transport que va acceptar viatges pagats per Qatar

La Comissió Europea (CE) ha acceptat la renúncia del director general de Mobilitat i Transport, Henrik Hololei, que va ser investigat internament per haver acceptat viatges pagats per Qatar, tot i que el manté en l’estructura de l’executiu europeu.

El portaveu de la CE, Eric Mamer, ha confirmat aquest dimecres en roda de premsa que el col·legi de comissaris ha decidit, a petició seva, nomenar Henrik Hololei per al càrrec d’assessor superior a la direcció general d’Associacions Internacionals”. Hololei assumirà el nou càrrec a partir de l’1 d’abril.

Brussel·les va obrir a principis de mes una investigació interna sobre els viatges de Hololei després que transcendís a l’opinió pública que havia acceptat vols gratuïts pagats pel govern de Qatar quan la seva direcció general negociava un acord d’aviació amb l’aerolínia de l’emirat.

El seu cas es va conèixer després de l’esclat de l’escàndol de corrupció al Parlament Europeu conegut com el Qatargate, en el qual s’investiga per suborna a alguns eurodiputats que haurien acceptat diners per defensar els interessos del país del Golf.

Després que el mitjà Político revelés els viatges de l’alt càrrec europeu a Qatar, la CE va analitzar els viatges i va descartar un conflicte d’interessos perquè totes les missions estaven autoritzades i es van dur a terme d’acord amb les normes vigents.

No obstant això, la CE va reconèixer que havia estat el propi director general el qui havia fet l’avaluació a partir de la normativa aplicable.

Arran d’aquest cas, la Defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly, va elevar una pregunta a la CE sobre les normes aplicables als viatges de treball dels seus funcionaris.

Organitzacions no governamentals i defensores de la transparència internacional han criticat les normes ètiques de Brussel·les, que consideren massa toves.

L’executiu comunitari ha assegurat que té previst actualitzar aquestes regulacions per “clarificar millor” les situacions i “restringir les possibilitats” de viatges pagats per tercers, cosa que només podrien fer entitats com l’ONU, el G7 o el G20 quan organitzen esdeveniments globals.