Escac a Llarena

Clara Ponsatí es passejava ahir a la tarda pel centre de Barcelona sota un sol primaveral acompanyada del seu advocat, Gonzalo Boye, abans de ser detinguda pels Mossos a la plaça de la catedral. Gonzalo Boye no havia fet cap de les seves usuals previsions meteorològiques a Twitter sobre els dies assolellats de la batalla a l’exili, devia tenir pocs dubtes que el sol lluiria a tot Catalunya. Clara Ponsatí plantava cara, al bell mig de Barcelona, després de cinc anys d’exili i de batalla jurídica a Europa. No ha estat una tornada temerària. Calia tenir unes mínimes seguretats i la seva immunitat parlamentària –garantida pel TJUE– i la decisió de Llarena de processar-la, a contracor, només per desobediència un cop despenalitzat el delicte de sedició fan del seu retorn una voladura controlada, però voladura, al capdavall.

Amb el seu retorn i detenció, Ponsatí ha fet visible que no estava disposada a fer cap pacte previ amb Llarena i el Suprem i es desmarcava, així, de l’estratègia seguida per Meritxell Serret i Anna Gabriel. La lluita jurídica i política de cinc anys a l’exili no es poden malbaratar amb un pacte amb el tribunal del qual es discuteix la seva competència per perseguir-la, encausar-la o jutjar-la, a banda de les il·legalitats i les vulneracions de drets fonamentals que s’han defensat davant dels tribunals d’Escòcia, Bèlgica, Alemanya, Itàlia o Luxemburg.

El Tribunal Suprem es va afanyar a avançar, en saber del retorn de Ponsatí, que la seva detenció només tenia per objectiu notificar-li que té una cita a Madrid i que després seria posada en llibertat. Ponsatí sabia que en trepitjar Catalunya seria, en algun moment, detinguda, però que l’acusació de desobediència faria inviable un ingrés a presó. Però la consellera, fins ara a l’exili, obligava amb la seva detenció a fer visible una altra il·legalitat dels tribunals espanyols, la de l’ordre de detenció d’una eurodiputada que manté, per ordre del TJUE, la seva immunitat malgrat el suplicatori concedit pel Parlament Europeu. Una detenció, d’altra banda, que feien efectiva els Mossos, i que no podien evitar (o sí) si no volien desobeir una ordre judicial, i que servia per fer visible, també, les discrepàncies polítiques i estratègiques de l’exili amb el govern d’ERC a la Generalitat.

El moment triat per Ponsatí per tornar de l’exili no ha estat tampoc casual. Fa pocs dies Llarena desestimava els recursos contra la interlocutòria que revisava el processament dels exiliats després de la modificació del Codi Penal i tornava a dir a la fiscalia i a l’advocacia de l’Estat que a falta de la sedició no els aplicaria els desordres públics agreujats que s’havien introduït a la legislació com a succedani. Però, sobretot, el tempo ve marcat per Luxemburg. Ponsatí no ha volgut esperar que el tribunal europeu resolgui sobre el suplicatori i la seva immunitat. Una sentència favorable seria sens dubte un revés per a Llarena, el Suprem i el govern espanyol, però Ponsatí ha decidit no esperar el que pugui decidir el tribunal i obligar Llarena a moure fitxa i posar-lo en evidència amb una detenció per a la qual no s’ha demanat permís al Parlament Europeu i que contravé la seva immunitat (un dard enverinat també per a Metsola). A banda de dir-li ben clar i ben fort que continua sense reconèixer la legitimitat del Tribunal Suprem per perseguir-la, sobretot després de la darrera resolució del TJUE que qüestionava que l’alt tribunal espanyol es pugui considerar el tribunal predeterminat per la llei per investigar l’1-O. Què farà ara Llarena? D’entrada, ahir a la nit es feia el sord davant les trucades del jutjat de guàrdia, amb una eurodiputada detinguda que avui té sessió al Parlament, a Brussel·les. Amb el seu retorn Clara Ponsatí ha fet miques cadascuna de les resolucions del Suprem i ha posat en relleu les decisions preses fins ara per Schleswig-Holstein, Brussel·les, Escòcia i Luxemburg. A falta de crispetes, ahir els concentrats davant del Palau de Justícia van optar pels xurros.