Ponsatí torna i és detinguda
L’exconsellera tanca cinc anys i cinc mesos d’exili per “plantar cara” a l’Estat i “continuar el combat” des de Barcelona
Els Mossos acaten l’ordre del Suprem i arresten l’eurodiputada, que és citada a comparèixer el dia 24 davant Llarena
Clara Ponsatí va posar fi ahir a cinc anys i cinc mesos d’exili i va tornar amb un somriure amb cotxe a Barcelona per continuar “plantant cara” a l’Estat. Beneficiada per la reforma del Codi Penal pactada entre ERC i el govern espanyol –ara ja no se la persegueix per sedició sinó solament per desobediència, un delicte que no comporta penes de presó–, l’eurodiputada, que teòricament gaudeix d’immunitat a tot el territori de la Unió Europea, va assegurar des del Col·legi de Periodistes que no torna per pactar amb l’Estat, sinó per “continuar el combat” i evidenciar la vulneració sistemàtica de drets, la “passivitat” de les institucions catalanes i la necessitat que les europees deixin de mirar cap a una altra banda.
Ponsatí va avançar que tenia ganes de passejar fins al Born. No hi va arribar. En sortir de la roda de premsa, quan es trobava a l’altura de la plaça de la Catedral envoltada de periodistes, al costat del seu advocat, Gonzalo Boye, un agent de paisà però amb l’escut dels Mossos d’Esquadra a la jaqueta la va aturar per identificar-la. L’exconsellera d’Ensenyament li va mostrar el carnet d’eurodiputada que portava penjat al coll i va preguntar al policia si estava segur d’arrestar-la. El sergent li va demanar que fos “tan amable” d’acompanyar-lo en virtut de l’ordre de detenció emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, i Ponsatí va accedir a pujar al cotxe policial, que la va dur a la Ciutat de la Justícia, on es van concentrar centenars d’independentistes per protestar, igual que a molts ajuntaments del país, convocats per l’ANC.
En una piulada, va defensar que l’havien detingut il·legalment. “Els Mossos estan obligats a respectar la llei, ells i els seus superiors sabran si una ordre de detenció contra una eurodiputada que té immunitat és una cosa que volen executar o no”, havia sentenciat davant la premsa uns minuts abans. “Si em detenen, Llarena haurà d’atenir-se a les conseqüències, continuaré exercint d’eurodiputada i exhauriré totes les vies legals per defensar els meus drets polítics i els del poble de Catalunya”, havia assegurat. La defensa de l’exconsellera, liderada per Boye va presentar ahir a la nit un habeas corpus per detenció il·legal davant del jutge de guàrdia que, cap a tres quarts d’onze, va comunicar a Ponsatí que quedava en llibertat i que era citada per comparèixer davant Llarena el proper 24 d’abril a les 11 del matí. El jutge del Tribunal Suprem li traslladarà el seu processament per un delicte de desobediència.
Pel nou Codi Penal
A la tarda, en una brevíssima declaració sense preguntes després de l’arrest, el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, es va mostrar sorprès que s’ordeni la detenció de Ponsatí per un delicte de desobediència en lloc de citar-la a declarar, va defensar que es tracta d’un deure legal dels Mossos –“ho sap tothom”– i va presumir de la reforma del Codi Penal, que facilita que el jutge “hagi de deixar-la en llibertat un cop hagi prestat declaració”.
Fonts jurídiques consultades per EFE afirmaven que la intenció del jutge Llarena és “actuar exactament igual” que en els casos de la consellera d’ERC Meritxell Serret o de l’exdirigent de la CUP Anna Gabriel, que també van tornar de l’exili, però, a diferència de Ponsatí, per presentar-se davant la justícia. Totes tres estan acusades de desobediència. Serret i Gabriel van quedar en llibertat i van ser citades posteriorment per declarar. “Avui és el dia del retorn de la Clara, no el del ressorgiment del jutge Llarena. Mai hem improvisat”, va voler tranquil·litzar Boye. I és que, malgrat la cita judicial per a l’endemà de Sant Jordi a Madrid, l’exconsellera no té cap intenció d’acudir-hi, ja que no reconeix Llarena com a jutge competent per processar-la.
Sobre la data escollida per tornar, Ponsatí va refusar que tingui vinculació amb la declaració d’avui de la seva excompanya d’exili, Meritxell Serret, davant del Tribunal Superior de Justícia per la seva actuació en relació amb el referèndum del Primer d’Octubre: “És un dia que m’anava bé. Vam estar pendents de les resolucions del jutge Llarena fins la setmana passada i ens ha semblat que avui era un bon dia.”
Ponsatí tampoc no veu cap relació directa entre el seu retorn i l’exili dels seus companys, però a ningú se li escapa que la detenció immediata, tot i gaudir d’immunitat com a eurodiputada, és un precedent a tenir en compte en el cas de l’eventual tornada del president Carles Puigdemont. En aquest sentit, va recordar que la persecució, si bé en el seu cas ha disminuït, en el del president Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig “és tan intensa com el primer dia”, malgrat la desaparició del delicte de sedició del Codi Penal. “Jo en part torno aquí per visibilitzar més intensament el seu combat”, va reblar.
El president Puigdemont va posar èmfasi, sense esmentar-les directament, en la diferència entre els retorns de Serret i Gabriel i el de Ponsatí. “Ben tornada a casa, a la teva estimada Barcelona. Gràcies per les paraules, pel compromís i per l’exemple. I gràcies per no passar per Madrid a lliurar-te voluntàriament i ajudar a reforçar el nostre compromís per la independència de Catalunya”, va escriure a Twitter. També va reclamar que la presidenta de l’Eurocambra, Roberta Metsola, hi intervingui.
Ponsatí explica que s’hagi beneficiat de la reforma pactada amb La Moncloa perquè és “un cost que el govern espanyol ha de pagar per rentar-se una mica la cara” internacionalment, i va qualificar d’“estranyíssima” la utilització del delicte de malversació per perseguir l’exili, que “per una casualitat” que no acaba de comprendre, en el seu cas, no l’afecta.
Si bé ja havia trepitjat la Catalunya del Nord i s’havia desplaçat fins a la frontera francoespanyola mateix, Ponsatí va fer ahir el pas definitiu. Professora d’economia, va ser nomenada consellera el juliol de 2017 en el govern de Puigdemont i va ser destituïda pel 155 l’octubre d’aquell mateix any. El desembre següent va resultar escollida diputada al Parlament, però va renunciar a l’acta el gener del 2018. Va concórrer al Parlament Europeu el 2019 i és eurodiputada des del febrer del 2020. Ara fa cinc anys la justícia espanyola va intentar que l’extradissin des d’Escòcia, però no se’n va sortir. “La persecució dels exiliats ha estat patètica però persistent”, va descriure ahir.
Justament, l’historial repressiu de l’Estat és l’objecte del web estatdedret.cat que Ponsatí va aprofitar, amb tots els focus mirant-la, per presentar ahir, que inventaria un miler d’exemples de la persecució nacional contra els catalans. El cas català passa sistemàticament desapercebut en l’informe anual de la Comissió Europea sobre les vulneracions dels drets humans.
