El Homrani treu pit de la “proactivitat” a les residències durant la pandèmia
L’exconseller defensa de nou al Parlament la gestió del govern actuant amb la informació disponible al moment i demana comprensió per les “debilitats” del sistema
L’oposició li retreu que no s’hagi fet cap acte de reparació als familiars de les vícitimnes
L’exconseller de Treball, Afers Socials i Famílies Chakir El Homrani ha tornat al Parlament per retre comptes de la gestió durant la pandèmia, com ja va fer el desembre del 2020 en la desapareguda comissió d’investigació i que ara s’ha reconvertit en un Grup de Treball d’Anàlisi de l’Impacte de la Covid-19 en les Residències. Aleshores va defensar el model de gestió durant la primera onada en una situació límit i avui hi ha tornat, traient pit també de la “proactivitat” del departament tot i que es va fer traspàs de competències posteriorment al de Salut, que ha justificat per “evitar qualsevol entrebanc burocràtic”.
L’exconseller ha recordat que abans de la declaració de l’estat d’alarma, a Catalunya es van suspendre les visites a les residències i es van fer unes recomanacions generals, a més de posar en marxa un call center. Posteriorment es van crear nous espais, reforçar els centres o crear un mapa amb dades segons el grau d’afectació de cada centre, es van dictar instruccions i es va arribar a intervenir en 35 residències, si bé es va actuar en un total de 350 Amb tot, també ha demanat a les formacions que entenguin les “debilitats” del sistema que es van trobar, no estructurat com un “veritable pilar del sistema de benestar” com el sector salut o l’educatiu. Per això ha demanat més recursos per transformar aquest sistema, sobretot més finançament i més planificació.
Oriol Amorós, exsecretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, que ha detallat les dificultats operatives en haver-hi models de gestió, titularitat, entorn geogràfic i condicions laborals molt diferents. Responent a diverses preguntes ha explicat que de les 35 residències intervingudes, 7 han canviat de gestora i 4 han tancat, mentre que les 24 restants tenen la mateixa gestora.
El Homrani i Amorós han assenyalat que va ser un “error” eliminar l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) i han afirmat que cal “corregir-ho” i reforçar el pes del sector públic amb una empresa pública.
Reparació a les famílies
En el torn d’intervenció del partits, la majoria li han retret la manca “d’autocrítica” com és el cas de Raül Moreno (PSC), Glòria Freixa (Junts) –la diputada d’ERC Najat Driouech li ha recordat que també estaven governant– i Laia Estrada (CUP). Els cupaires han coincidit amb Vox en criticar la “negligència” de l’actuació del conseller i l’executiu. Tant en Comú Podem (ECP), en boca de Jessica González, com Estrada han lamentat que no s’hagi fet cap acte de “reparació” als familiars i que la situació de ls residències tampoc ha millorat.
Amnistia Internacional ha demanat en diverses ocasions una investigació seriosa amb una auditoria externa de les morts a les residències durant la covid-19, que situa en gairebé 9.500 a Catalunya. S’ha queixat que la Fiscalia hagi arxivat la majoria de denúncies presentades.
Vergés ha recalcat que, de les “poques certeses” que tenien en aquell moment de trasbals per un virus desconegut, hi havia que les persones vulnerables, entre les quals la gent gran, eren una “prioritat”. Ha destacat els equipaments de protecció que van fer arribar a les residències, les borses de treball que van crear i, mesos més tard, la vacunació, que va començar en aquests centres.
“La gent es va matar per poder donar resposta a la pandèmia prioritzant les residències. Això vol dir que va anar tot bé? No, la situació era de pandèmia mundial, molt crua, però molta gent va fer que anés millor”, ha afirmat Vergés, que ha afegit que van “saber treballar més i millor” durant aquells mesos, juntament amb Afers Socials.
L’exconsellera ha lamentat que de vegades s’hagi qüestionat la tasca de les residències en aquella situació i ha demanat més “reconeixement social” per als professionals que es dediquen a les cures, la majoria dones.
Cap indicació per no derivar malalt
L’exdirector general de Professionals de la Salut i després secretari general del departament, Marc Ramentol, ha dit que no hi va haver “cap indicació política” per no derivar malalts als hospitals, mentre que l’exconsellera de Salut, Alba Vergés, ha lamentat s’hagi qüestionat la tasca de les residències en aquella situació i ha demanat més “reconeixement social” per als professionals que es dediquen a les cures, la majoria dones.
L’exsecretària general del departament Laura Pelay ha afirmat que es van trobar geriàtrics en una situació “lamentable” i que “certa part” de les patronals del sector residencial “socialitza els problemes mentre privatitza els guanys”.
