Europa torna a la disciplina financera i acomiada l’elevada despesa pública

Europa ja no permetrà els alts nivells de despesa pública promoguts arran de la crisi de la pandèmia. Els ministres d’Economia i Finances de la zona euro han donat per acabada aquest dilluns l’etapa de barra lliure de despesa pública que es va obrir amb la suspensió durant quatre anys de les regles que limiten el dèficit i el deute públics, com a conseqüència de l’esclat de la pandèmia i la invasió russa d’Ucraïna.

En un comunicat conjunt de l’Eurogrup, els vint països amb moneda comuna afirmen que, malgrat la “incertesa” que plantegen els “factors geopolítics i energètics”, els riscos que amenacen el creixement econòmic “semblen ser més equilibrats que l’anticipat prèviament”, la inflació ja baixa, tot i els nivells “encara elevats per als estàndards històrics”, i els mercats laborals resisteixen “amb força”.

Amb les perspectives econòmiques que albiren i l’elevada inflació i amb “condicions financeres més estrictes”, sostenen que “no està justificat un estímul fiscal general”. Així, adoptaran “polítiques fiscals prudents” per garantir la sostenibilitat del deute a mitjà termini.

Els països de l’Eurozona segueixen la línia dibuixada per la Comissió Europea en les seves orientacions per a l’elaboració dels pressupostos de 2024 i recull la idea d’acompanyar la nova fase de retallades (o ajustos) amb inversions i reformes que “elevin el creixement potencial” i permetin continuar avançant en les transicions verda i digital.

Els països sostenen que les mesures per fer front a l’escalada dels preus energètics tenen un elevat cost sobre les finances públiques i, per això, cal avançar en “un suport universal a mesures més focalitzades amb millor disseny i eficàcia, i més assequibles”.

D’aquesta manera, es comprometen a “continuar retirant les mesures de suport energètic”, que ajudarà, segons diuen, a “reduir els dèficit públics”, i a “continuar protegint les llars més vulnerables i a les empreses viables”.

Ara bé, aquest comunicat sobre la política pressupostària de 2024 no inclou cap referència a la intenció de Brussel·les de no obrir enguany expedients per dèficit públic excessius als països amb més del 3% del PIB o el deute superior al 60% del PIB.

Aquest punt havia originat una forta polèmica perquè Alemanya i Països Baixos preferien que aquests expedients s’obrissin des d’aquesta primavera, que suposaria iniciar el procediment per a 16 dels 27 països de la UE. En canvi, la vicepresidenta i ministra d’Economia espanyola, Nadia Calviño, es va mostrar en contra d’obrir expedients aquest any perquè “continua sent un exercici absolutament extraordinari per la necessitat de mobilitzar recursos públics” per a respondre a l’impacte de la guerra a Ucraïna i contenir la inflació.

Mentre Berlín defensa que el 2024 haurien de tornar a aplicar-se les regles actuals si no s’han acordat unes noves, l’Estat espanyol, com França o Bèlgica, vol un “règim transitori” fins que els es pacti la reforma del Pacte d’Estabilitat i Creixement.