Sílvia Munt estrena a Màlaga un film sobre l’avortament als anys 70

Sílvia Munt estrena al Festival de cinema de Màlaga Las buenas compañías, la història d’un grup de dones d‘Errenteria dels anys 70, que es van dedicar a lluitar pels drets de la dona, fent-les creuar la frontera amb França per donar-los un avortament digne. La pel·lícula, que s’estrenarà als cinemes el 5 de maig, mostra els perfils de tres dones amb “una sèrie de contradiccions i de capes” que van apareixent al llarg de la pel·lícula. De fet, la directora ha explicat que s’ha volgut allunyar de personatges idealitzats i irreals perquè si “no són contradictoris i no tenen capes ni sediments, són falsos”.

“Som el que hem sigut en el passat, i sigui per acció o reacció les dones hem aconseguit moltes coses que venien reivindicant-se des que va explotar entre el 76 i el 77 aquest país”, ha explicat Munt. La pel·lícula transcorre durant l’estiu de 1976. La Bea (Alicia Falcó), una de les protagonistes s, té 16 anys i se suma als aires de canvi que recorren el país col·laborant amb un grup de dones que lluiten per donar visibilitat a la causa feminista i aconseguir l’aprovació del dret a l’avortament. Al llarg d’aquests mesos, la Bea establirà una amistat molt especial amb Miren (Elena Tarrats), una noia una mica més gran que ella i de bona família.

Las buenas compañías ha estat coescrita entre Munt i Jorge Gil Munarriz, i està protagonitzada per Elena Tarrats, Alicia Falcó i Itziar Ituño. Munt recorda quan Gil li va dir que havia fet un curt amb unes dones que avui encara formen part de grups feministes i que ajuden a les dones. Elles, a l’any 77, tenien uns 20 anys i ajudaven a les dones a passar la frontera cap a França per poder avortar i “no morir d’una infecció a qualsevol racó”.

La directora en aquella època, que transcorre el film, tenia 17 anys i la meitat de les coses que li passen a la protagonista, indica, li van passar a ella. La protagonista, la Bea, assenyala Munt, fa un viatge del que torna molt tocada i crescuda. Passa un d’aquells estius on un passa a l’adultesa i la vida li explota a la cara, diu. A ‘Las buenas compañías’, la directora i actriu retrata una època en la qual “hi havia una falta total de mínims pel que fa el respecte a la dona amb una impunitat total davant l’actitud violenta d’un acusador o violador i amb famílies on la dona patia”.