Stoltenberg destaca que els països de l’OTAN estan augmentant la producció de munició

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha destacat avui que els Estats membres de l’Aliança Atlàntica estan incrementant la producció de munició, en un moment en el qual Ucraïna la necessita per fer front a la invasió per part de Rússia. Tot i així, ha advertit que l’ús de la munició al front de guerra és “més alt” que el ritme de producció.

Stoltenberg ha fet aquestes declaracions coincidint amb la reunió informal de ministres de Defensa de la UE, que se celebra avui i demà a Estocolm. En aquesta cita, els Vint-i-set debatran possibles opcions per accelerar el subministrament i la producció de la munició d’artilleria, així com per fer adquisicions conjuntes i augmentar la capacitat de producció de la indústria europea. Stoltenberg ha recordat que l’OTAN fa adquisicions conjuntes “des de fa molts anys” i ha afirmat que les seguirà fent.

Pel que fa a les informacions del diari ‘The New York Times’ i diversos mitjans alemanys, segons les quals un grup proucraïnès podria estar darrere dels actes de sabotatge dels gasoductes russos Nord Stream 1 i 2 del setembre passat, el secretari general de l’OTAN ha dit que el que se sap és que hi ha hagut “un atac”, que ha estat “un sabotatge” i “un atac contra infraestructures crítiques per a Europa”. “Hi ha investigacions en marxa i no seria adequat especular qui hi ha al darrere fins que hagin acabat. El que podem dir amb certesa és que aquests atacs mostren la vulnerabilitat d’infraestructures crucials”, ha comentat. El primer ministre suec, Ulf Kristersson, ha manifestat a la mateixa roda de premsa que Suècia té una investigació en marxa i ha rebutjat fer comentaris sobre el tema fins que hagi conclòs.

Pel que fa a l’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, pendent de ratificació per part de Turquia i Hongria, Stoltenberg ha dit que Suècia ha complert amb els compromisos acordats al memoràndum trilateral signat al juny per amb Turquia i Finlàndia i ha instat a finalitzar el procés de ratificació, cosa que ha qualificat de “prioritat màxima” i ha afirmat que s’estan fent “progressos”. El secretari general de l’Aliança Atlàntica ha dit també que treballa perquè els dos països nòrdics siguin membres de l’OTAN “com més aviat millor, almenys per a la cimera de Vilnius”, que se celebrarà l’11 i el 12 de juliol, però ha admès que no en pot “donar garanties”.