La mateixa lluita de sempre
La conciliació real entre vida familiar i professional, donar valor a les cures i erradicar la violència de gènere, lluites d’abans i d’ara
Fer-se sentir en l’espai públic, els plans d’igualtat en les empreses i reconèixer igual el valor de totes les feines, mesures d’empoderament
Els avenços aconseguits són fràgils i calen espais segurs per a les dones
La conciliació familiar i professional; avançar cap a una igualtat efectiva; donar valor al treball domèstic i les cures; eliminar les barreres que el masclisme estructural ha encaixonat a les dones són les lluites col·lectives i eternes expressades per les deu dones representants de diferents àmbits de la societat de les comarques gironines, coincidint amb el 8-M.
En certa manera ho resumeix la corredora de fons banyolina Esther Guerrero Puigdevall: “Les dones som especials, diferents i úniques. La nostra lluita és mostrar-nos tal com som i que així se’ns reconegui.” Valorar-se i exigir el que li pertoca tant si és una “física nuclear, una executiva o la treballadora que els fa la feina de casa”, assenyala Lali Corralero Pajares, portaveu estatal del moviment Las Kellys Confederadas, que agrupa les treballadores de la neteja d’hotels. Nascuda a Plasència, a Extremadura, va arribar a Lloret de Mar el 1979 i assenyala el reconeixement del treball domèstic i de cures com el repte pendent com a societat. La implicació dels homes exigeix, assenyala Corralero, que no només “col·labori a casa”, sinó que hi pot haver treballadors de la neteja i cuidadors. Fer-se sentir és com la ramadera Raquel Serrat contribueix a la lluita : “És imprescindible que nosaltres mateixes ens creiem la importància de ser-hi.” Per la documentalista i membre de la plataforma Salt’Educa Èlia Llinàs és també important interpel·lar homes i dones.
Els plans d’igualtat és una de les eines per combatre les desigualtats en l’àmbit laboral. La presidenta del Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Girona, Carme Domènech, recorda que moltes empreses no l’han negociat ni implantat. És un dels objectius de la directora de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (Idibgi), Marga Nadal, que també destaca la importància dels lideratges femenins. En relació amb la gestió d’equips, la xef del restaurant Les Cols d’Olot, Fina Puigdevall, valora les aptituds i vàlues d’homes i dones. La museòloga i directora del Museu d’Història de Girona, Silvia Planas Marcé, estableix “dinàmiques de treball basades en l’escola, l’empatia, la coordinació i el respecte mutu”. Especialista en història de les dones jueves de la Catalunya medieval, destaca la creació de referents femenins: “Demostrar que hem sigut i som protagonistes, no pas només participants en la història, i que la nostra petjada en el passat i la nostra acció en la projecció de futur es indiscutible.”
L’advocada Alexandra Cat insisteix en tres aspectes. Per una banda, la fragilitat dels avenços aconseguits. En segon lloc, la necessitat d’espais on les dones no siguin ni jutjades, ni menystingudes ni reprimides: “És molt difícil poder aconseguir avenços si no es poden explicar les necessitats des de la naturalitat, sense por, vergonya o incomoditat i en això algunes xarxes socials no ajuden gens. Per aconseguir-ho necessitem la implicació i la participació de tota la societat. Necessitem sentir-nos segures i escoltades.” I finalment la consecució de l’equivalència, terme que l’advocada prefereix al d’igualtat. Especialitzada en violències contra les dones, treballa per canviar el focus: “Sempre hi ha un vel de sospita sobre els motius que té per posar denúncia. S’interroga la víctima, es posa en dubte la seva credibilitat i es busquen motius per desacreditar-la. I se sent atacada i, per tant, fràgil. Les mesures que es prenen segueixen aquest patró: si la víctima està en perill, sol ser més fàcil que aquesta s’hagi d’amagar en un pis d’acollida que el seu agressor sigui posat en presó provisional.” L’erradicació de les diferents formes de violències masclistes, dels estereotips i les estructures socials que ajuden a perpetuar-les és la principal lluita segons la sergenta Eva Subirà Hernando, de la unitat regional de proximitat i atenció al ciutadà de la regió policial de Girona dels Mossos. En aquest sentit, destaca les accions formatives i de sensibilització que fan.
Preguntes
1. Quina és avui la principal lluita de les dones?
2. Com hi contribueix des del seu àmbit?
Èlia Llinàs Serradell
1. Les dones creixem en un masclisme estructural que ens porta a interioritzar uns rols marcats que acabem per creure que ens són propis i que no podem trencar. El gran repte és identificar aquestes barreres per destruir-les, i l’únic camí és l’educació, en totes les etapes i en tots els espais, no només a l’escola. Ens hem de repensar i qüestionar constantment, amb la parella, la família, els amics, als llocs de treball…
2. Visibilitzar les dones en les activitats públiques en què participo. Interpel·lar les dones (i també els homes) davant de situacions masclistes de qualsevol tipus. Crec en el poder del diàleg i la reflexió.
Alexandra Cat
1.Ens sembla que hem avançat molt, però és més un avenç formal que real i, per tant, és molt fràgil. Cal crear espais on se’ns escolti sense jutjar-nos i cal l’assoliment definitiu de l’equivalència.
2. Especialitzada en violències contra les dones, treballo perquè deixin de ser sistemàticament qüestionades quan són víctimes i es posi el focus en l’agressor. Sempre hi ha un vel de sospita sobre els motius que té per posar una denúncia. S’interroga la víctima, es posa en dubte la seva credibilitat i es busquen motius per desacreditar-la. Les mesures també segueixen aquest patró. El focus s’ha de girar.
Carme Domènech
1.La dificultat de conciliar vida familiar i laboral, que pot obstaculitzar l’accés a càrrecs directius, i la bretxa salarial existent en algunes categories. Un dels mecanismes per lluitar-hi són els plans d’igualtat. Actualment encara hi ha un tant per cent molt important d’empreses que no l’han negociat ni implantat.
2.S’han fet diverses accions: una enquesta a les col·legiades per detectar les problemàtiques i necessitats i la jornada Dona a la construcció per donar visibilitat a les dones en els diferents àmbits de la construcció, com poden ser promotores, constructores, tècniques, oficis...
Raquel Serrat
1. Penso que la principal lluita de les dones avui és la conciliació real de la vida familiar i professional. El 80% de les tasques de cures recauen sobre les dones i, a més de no ser reconegudes ni valorades, si no és una opció voluntària el fet d’assumir-les és un impediment molt gran per al desenvolupament professional de les dones.
2.Soc responsable del sector social de dones de la Unió de Pagesos i un dels nostres principals objectius és fomentar la participació de les dones en els llocs on es prenen decisions. És imprescindible que nosaltres mateixes ens creiem la importància de ser-hi.
Fina Puigdevall
1. Que s’intensifiquin totes aquelles accions encaminades a la igualtat efectiva de gèneres. I que desaparegui qualsevol acte que comporti discriminació per aquest motiu. Per altra banda, que s’adoptin polítiques per erradicar d’una vegada la violència de gènere, que desgraciadament s’ha convertit en un fenomen massa freqüent.
2.Des del meu àmbit professional hi contribueixo no fent cap tipus de discriminació de gènere, donant valor a les aptituds de cadascú i atenent-me exclusivament a la seva vàlua per formar part de l’equip.
Lali Corralero
1. La lluita de les dones al segle XXI és valorar-se i reconèixer que el treball domèstic i de cures és tan important com qualsevol altre. Les cures són la base de la vida. Si hi ha una societat que avança és perquè hi ha algú que assumeix les cures d’aquella societat. L’escombriaire té convenis i és més ben valorat que la dona que neteja cases.
2. Les treballadores del sector, les cambreres de pis dels hotels, hem fet un gran esforç perquè se’ns valori i hem contribuït que moltes dones s’empoderin, reclamin drets i aprenguin a dir que la seva feina és important. Perquè la dona de la neteja és important.
Marga Nadal
1. Aconseguir que, en les mateixes posicions professionals, dones i homes siguin valorats amb els mateixos criteris. És a dir, que hi hagi igualtat de condicions i oportunitats per a les dones. Una altra lluita principal és que hi hagi més referents femenins per a altres dones i les generacions futures.
2. Implementant el pla d’igualtat de l’Idibgi, que preveu aspectes com la igualtat salarial, la comunicació inclusiva i la salut laboral. Alhora, penso que hi contribueixo fomentant els lideratges femenins en recerca i intentant donar exemple des d’una posició de direcció.
Esther Guerrero
1. A parer meu, no hi ha una lluita principal. Les dones som plenes d’oportunitats, de mancances i de punts forts. Les dones som, com tots els humans, especials, diferents i úniques. La nostra lluita podria ser aquesta, mostrar-nos tal com som i que així se’ns reconegui.
2. Hi contribueixo mostrant-me tal com soc. Sense limitacions, amb pors i avantatges. Tal com sóc i com en sento.
Eva Subirà Hernando
1. Identificar i fer aflorar les conductes que atemptin contra la llibertat i indemnitat sexual, no només les que recull el Codi Penal i que són més evidents, sinó les normalitzades i més subtils.
2. Des de les oficines de relacions amb la comunitat i els grups d’atenció a les víctimes es fan formacions als centres educatius per reconèixer els primers indicadors de la violència de gènere. També es fan sessions de sensibilització als professionals d’establiments d’oci nocturn per facilitar la detecció i les primeres intervencions davant situacions de violència sexual.
Sílvia Planas Marcé
1.Les lluites són diverses perquè les dones som diverses. La situació varia molt segons el context i la realitat en la qual vius. Hi ha una lluita comuna i és dels drets humans: a no ser agredides per ser dones, a ser considerades protagonistes i, sobretot, a tenir igualtat de condicions: laborals, personals i professionals. I el dret a la diferència.
2.Procuro contribuir a crear referents femenins per a l’estudi del passat i del present. Intento proposar noves maneres de mirar i de ser vistes, i d’explicar la història. I procuro establir dinàmiques de treball basades en l’escolta, l’empatia, la coordinació i el respecte mutu.