La mateixa lluita de sempre

1. Quina és avui la principal lluita de les dones?

2. Com hi contribueix des del seu àmbit?

1. Les dones creixem en un masclisme estructural que ens porta a interioritzar uns rols marcats que acabem per creure que ens són propis i que no podem trencar. El gran repte és identificar aquestes barreres per destruir-les, i l’únic camí és l’educació, en totes les etapes i en tots els espais, no només a l’escola. Ens hem de repensar i qüestionar constantment, amb la parella, la família, els amics, als llocs de treball…

2. Visibilitzar les dones en les activitats públiques en què participo. Interpel·lar les dones (i també els homes) davant de situacions masclistes de qualsevol tipus. Crec en el poder del diàleg i la reflexió.

1.Ens sembla que hem avançat molt, però és més un avenç formal que real i, per tant, és molt fràgil. Cal crear espais on se’ns escolti sense jutjar-nos i cal l’assoliment definitiu de l’equivalència.

2. Especialitzada en violències contra les dones, treballo perquè deixin de ser sistemàticament qüestionades quan són víctimes i es posi el focus en l’agressor. Sempre hi ha un vel de sospita sobre els motius que té per posar una denúncia. S’interroga la víctima, es posa en dubte la seva credibilitat i es busquen motius per desacreditar-la. Les mesures també segueixen aquest patró. El focus s’ha de girar.

1.La dificultat de conciliar vida familiar i laboral, que pot obstaculitzar l’accés a càrrecs directius, i la bretxa salarial existent en algunes categories. Un dels mecanismes per lluitar-hi són els plans d’igualtat. Actualment encara hi ha un tant per cent molt important d’empreses que no l’han negociat ni implantat.

2.S’han fet diverses accions: una enquesta a les col·legiades per detectar les problemàtiques i necessitats i la jornada Dona a la construcció per donar visibilitat a les dones en els diferents àmbits de la construcció, com poden ser promotores, constructores, tècniques, oficis...

1. Penso que la principal lluita de les dones avui és la conciliació real de la vida familiar i professional. El 80% de les tasques de cures recauen sobre les dones i, a més de no ser reconegudes ni valorades, si no és una opció voluntària el fet d’assumir-les és un impediment molt gran per al desenvolupament professional de les dones.

2.Soc responsable del sector social de dones de la Unió de Pagesos i un dels nostres principals objectius és fomentar la participació de les dones en els llocs on es prenen decisions. És imprescindible que nosaltres mateixes ens creiem la importància de ser-hi.

1. Que s’intensifiquin totes aquelles accions encaminades a la igualtat efectiva de gèneres. I que desaparegui qualsevol acte que comporti discriminació per aquest motiu. Per altra banda, que s’adoptin polítiques per erradicar d’una vegada la violència de gènere, que desgraciadament s’ha convertit en un fenomen massa freqüent.

2.Des del meu àmbit professional hi contribueixo no fent cap tipus de discriminació de gènere, donant valor a les aptituds de cadascú i atenent-me exclusivament a la seva vàlua per formar part de l’equip.

1. La lluita de les dones al segle XXI és valorar-se i reconèixer que el treball domèstic i de cures és tan important com qualsevol altre. Les cures són la base de la vida. Si hi ha una societat que avança és perquè hi ha algú que assumeix les cures d’aquella societat. L’escombriaire té convenis i és més ben valorat que la dona que neteja cases.

2. Les treballadores del sector, les cambreres de pis dels hotels, hem fet un gran esforç perquè se’ns valori i hem contribuït que moltes dones s’empoderin, reclamin drets i aprenguin a dir que la seva feina és important. Perquè la dona de la neteja és important.

1. Aconseguir que, en les mateixes posicions professionals, dones i homes siguin valorats amb els mateixos criteris. És a dir, que hi hagi igualtat de condicions i oportunitats per a les dones. Una altra lluita principal és que hi hagi més referents femenins per a altres dones i les generacions futures.

2. Implementant el pla d’igualtat de l’Idibgi, que preveu aspectes com la igualtat salarial, la comunicació inclusiva i la salut laboral. Alhora, penso que hi contribueixo fomentant els lideratges femenins en recerca i intentant donar exemple des d’una posició de direcció.

1. A parer meu, no hi ha una lluita principal. Les dones som plenes d’oportunitats, de mancances i de punts forts. Les dones som, com tots els humans, especials, diferents i úniques. La nostra lluita podria ser aquesta, mostrar-nos tal com som i que així se’ns reconegui.

2. Hi contribueixo mostrant-me tal com soc. Sense limitacions, amb pors i avantatges. Tal com sóc i com en sento.

1. Identificar i fer aflorar les conductes que atemptin contra la llibertat i indemnitat sexual, no només les que recull el Codi Penal i que són més evidents, sinó les normalitzades i més subtils.

2. Des de les oficines de relacions amb la comunitat i els grups d’atenció a les víctimes es fan formacions als centres educatius per reconèixer els primers indicadors de la violència de gènere. També es fan sessions de sensibilització als professionals d’establiments d’oci nocturn per facilitar la detecció i les primeres intervencions davant situacions de violència sexual.

1.Les lluites són diverses perquè les dones som diverses. La situació varia molt segons el context i la realitat en la qual vius. Hi ha una lluita comuna i és dels drets humans: a no ser agredides per ser dones, a ser considerades protagonistes i, sobretot, a tenir igualtat de condicions: laborals, personals i professionals. I el dret a la diferència.

2.Procuro contribuir a crear referents femenins per a l’estudi del passat i del present. Intento proposar noves maneres de mirar i de ser vistes, i d’explicar la història. I procuro establir dinàmiques de treball basades en l’escolta, l’empatia, la coordinació i el respecte mutu.