El vell i democràtic boca-orella torna

Després de moltes dècades de cinemes amb estrenes exclusives, sobretot al centre de les grans ciutats, Hollywood va descobrir el negoci dels llançaments simultanis massius. El padrí, va ser, el 1972, un dels èxits que van iniciar aquest camí que ha anat a més amb el pas dels anys. Seguint la lògica de la globalització, Avatar: El sentit de l’aigua s’ha estrenat amb milers de còpies arreu del món. Amb notables excepcions (noms rutilants i noves temporades de les sèries d’èxit), les plataformes de streaming han representat un retorn al boca-orella. Molts grans èxits de l’època daurada de les sèries han arrencat discretament i han acabat arribant a milions d’espectadors. Els nord-americans anomenaven sleepers els petits films que a poc a poc acabaven triomfant, perquè agradaven. Ara que tots som prescriptors i tenim a l’abast, a més, l’altaveu de les xarxes socials, el primitiu i democràtic boca-orella torna amb força.