Societat
Els masovers del segle XXI
S’intercanvia l’habitatge per les reformes que s’hi fan
L’associació La Mula acompanya cinc projectes impulsats per joves
Lamenten que no es promogui la masoveria i es posin entrebancs amb l’excusa del buit legal
les frases
Hi ha experiències que no se centren en les reformes i són a canvi de serveis comunitaris
En l’àmbit rural el model és més conegut i funciona però adaptar-lo a ciutat “està costant”
Els masovers són tradicionalment en l’entorn rural les persones que es fan càrrec del mas tot i no ser-ne els propietaris. A pagès el pacte amb la propietat consisteix a assumir el manteniment de la casa i les terres sense pagar lloguer i quedar-se una part de la collita. Un sistema que avui es manté arrelat al camp però que s’ha traslladat fins a l’entorn urbà, on els darrers anys l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un autèntic malson sobretot per als més joves, que amb sous precaris no els arriba per pagar un lloguer. Una masoveria urbana que, amb més o menys entrebancs,s’ha convertit en una alternativa per al jovent disconforme amb un mercat especulatiu que no para de fer pujar el preu del lloguer quan hi ha moltes cases i pisos que estan buits esperant reformes o que han d’enderrocar per fer-ne de nous.
El drama de l’habitatge va animar un grup de joves l’any 2012 a impulsar l’associació La Mula (Masoveria Urbana per la Llar Alternativa). “Un habitatge és un bé d’ús, i per tant, ha d’estar habitat.” És la màxima pel col·lectiu de masovers que aposten per tancar un contracte amb la propietat per intercanviar l’habitatge a canvi de les reformes. Un model alternatiu reconegut dins la llei d’habitatge però que es troba en una situació “d’alegalitat” i que es converteix en un “trencaclosques” per als masovers com en Nico. Ell és un dels joves promotors de La Mula i és un dels masovers a la Rodoneta, el darrer projecte que s’ha posat en marxa a la ciutat de Barcelona. La iniciativa va començar el 2021, en plena pandèmia, quan els joves van acordar amb la propietat la rehabilitació de la finca que havia estat una residència d’estudiants, de gent gran i finalment un alberg de joventut. El seu és un contracte “atípic” de masoveria perquè l’intercanvi de viure a l’immoble a canvi de fer-hi reformes només el tenen per tres anys i després pagaran un lloguer per fer ús de l’espai fins al 2038. Els cinc joves que hi conviuen han de destinar una part de la planta baixa per a usos comunitaris, tal com s’estableix per contracte. I per això treballen per enllestir un espai d’eines per a les reformes perquè en facin ús els companys de la xarxa de projectes.
Un vincle de confiança
La casuística de la masoveria és molt variada, però en la majoria de contractes els propietaris acostumen a fer-se càrrec de les obres estructurals que requereixen la tramitació dels permisos. El més difícil per als masovers és aconseguir trobar propietaris “conscienciats en els projectes” i “crear el vincle i la confiança mútua” perquè tirin endavant amb un model que defuig l’especulació amb l’habitatge. “S’ha de veure clar per les dues parts que es vol cuidar i arreglar l’espai” explica en Nico, que reconeix que no tothom està preparat quan veuen “que els euros desapareixen per passar a fer un intercanvi”. Des de l’associació La Mula lamenten que algunes immobiliàries s’hagin “apropiat” del concepte de masoveria aprofitant per rehabilitar edificis però quedant-se pisos per posar-los a lloguer sense que se cedeixi l’ús de cap espai a canvi.
Les temptatives des de les administracions per impulsar la masoveria s’han concretat en una tipologia de contractes. “Va despertar cert interès però és complicat que l’administració ho impulsi perquè els posa en contradiccions”, expliquen des de La Mula que interpreten que la masoveria té un marc jurídic tant a la llei d’arrendaments urbans (LAU) i al codi civil, perquè hi ha aspectes que entren en conflicte. Com explica en Nico, en la pràctica la masoveria impulsa unes reformes des de “l’autoconstrucció” que és una opció que l’administració no reconeix perquè demana professionals d’obra.
Els joves topen amb altres “buits legals” perquè tenen dificultats per aconseguir arrendar les cases que no tenen cèdula d’habitabilitat, i que s’han de reformar sense que això es converteixi en una via per llogar espais sense condicions i fer-los passar per masoveria.
Exclosos d’ajuts
Entre els “entrebancs burocràtics” amb què batallen els qui tenen projectes en marxa és que els contractes de masoveria no es consideren habitatges i queden exclosos a l’hora d’accedir a les ajudes de rehabilitacions com a edificis vulnerables i d’eficiència energètica. “Amb els panells solars tenim una lluita amb les subvencions i ens estem espavilant a buscar calés perquè ja ens ho han denegat dues vegades”, es queixa en Nico, que recorda que els primers masovers que hi havia a la ciutat també van tenir problemes per aconseguir empadronar-se. Hi ha algunes masoveries que no centren tant el projecte en les reformes de l’immoble per viure i es fa ús dels espais a canvi de serveis comunitaris o d’atenció a la gent gran.
