L’any dels preus desbocats
La guerra a Ucraïna ha mogut els fonaments més profunds de l’economia i els consumidors han de pagar més per omplir el cistell d’anar a comprar
El conflicte obliga a reformar el mercat energètic europeu després de registrar preus del gas rècords
Europa suporta millor la guerra del que s’anticipava, almenys en el terreny econòmic. Si en l’àmbit militar la invasió russa d’Ucraïna encara està per decidir-se, el que sí que ha provocat ja tot aquest any és que els consumidors i la indústria europea hagin hagut de fer front a uns preus de l’energia astronòmics, amb grans intervencions dels estats per pal·liar els efectes d’un encariment sense precedents.
Si bé el conflicte ha mogut els fonaments més profunds de l’economia de la Unió Europea (UE) amb terratrèmols en l’energia, la seguretat i el comerç, el club comunitari ha esquivat de moment els pitjors escenaris econòmics. Això sí, els ciutadans continuen sent els principals damnificats de les conseqüències econòmiques del conflicte a l’est d’Europa.
Sens dubte, l’augment dels preus ha estat el principal efecte de la guerra que han notat els consumidors europeus. Fins fa un any, parlar d’una inflació desbocada feia pensar en altres països llunyans a la UE, però la guerra ha tornat a portar al continent la temuda desestabilització dels preus. Primer va ser l’augment del preu de l’energia el que va impulsar la inflació, que amb el 10,6% va registrar a l’octubre el màxim històric a la zona euro.
Registres històrics
Si bé l’increment dels preus energètics ja havia començat abans de l’atac militar, la guerra va agreujar el problema. El preu del gas natural s’havia anat incrementant des de finals del 2021, i a l’agost de l’any passat va marcar registres màxims històrics amb 350 euros el megawatt hora. A més, la dependència energètica de la UE de Rússia no ajudava. El 40% del gas natural que es consumia a la UE arribava de Rússia, un fet que donava molt poder al Kremlin, alhora que l’alimentava financerament. Ara la xifra s’ha reduït fins al 9%.
Per pal·liar els efectes de la crisi energètica i desconnectar-se de Rússia, la UE va posar en marxa un pla per reduir el consum de gas, reformar el mercat i buscar nous socis. Si bé el nou pla inclou abraçar règims autoritats, com Egipte, l’Azerbaidjan o Qatar com a alternativa a l’energia russa, de moment el que sí que ha aconseguit la UE és reduir el consum de gas un 19%, per sobre de l’objectiu del 15%.
Un cop estabilitzat el preu de l’energia, ara són els aliments els que més s’encareixen. Omplir el cistell d’anar a comprar ara és més car, i això preocupa Brussel·les. Si una cosa ha après la UE de crisis anteriors és que mantenir el poder adquisitiu dels ciutadans és clau perquè no caigui l’economia. Paradoxalment, una de les mesures per aplacar l’acceleració dels preus ha estat l’augment dels tipus d’interès per part del Banc Central Europeu (BCE).
Amb l’únic mandat d’aconseguir l’estabilitat de preus, la institució monetària ja ha situat els tipus d’interès en el 3%, la xifra més alta des del 2008, amb l’objectiu precisament de refredar l’economia: si els ciutadans tenen menys recursos per adquirir béns i serveis, cau la demana i en conseqüència els preus. Entre d’altres, l’encariment dels diners es tradueix en hipoteques i crèdits més cars.
Escenari incert
Malgrat que l’economia europea ha esquivat de moment els escenaris econòmics més adversos i no es preveu per ara que caigui en recessió, si una cosa ha quedat clara en els darrers anys és que l’escenari és del tot incert, especialment en un context geopolític tens. Primer la davallada econòmica per la crisi sanitària per la covid-19 i després la guerra han posat contra les cordes l’economia europea, obligada a repensar-se en un moment de canvis globals. El repte és ara com fer que no siguin els ciutadans els que paguin les transicions i com evitar també que part de la població quedi enrere.
La UE prem l’accelerador cap a l’energia verda
La dependència energètica de Rússia donava al president rus, Vladímir Putin, una arma a la qual no estava disposat a renunciar. El xantatge rus amb l’energia, fins i tot tallant el subministrament a diversos països comunitaris, va obligar la UE a moure’s. Si abans de la guerra la transició verda era un objectiu, el conflicte la va convertir en una necessitat per independitzar-se de Moscou. Ara bé, en la cursa cap a l’energia verda, la UE no està sola. Els ajuts massius dels Estats Units a aquest sector han tensat la relació amb Washington i ara el club comunitari haurà de pensar com fer més per atraure les inversions al continent.
