L’esperança perd la guerra
Ucraïnesos i russos són més conscients que no podran recuperar la vida anterior al conflicte bèl·lic
Els dos països enfrontats estan també fracturats internament
El drama humà continua sense aturador a la vista
La falta de voluntat de diàleg allunya el final del conflicte
Treballava com a comptable a Kíiv, on vivia amb la seva filla de 4 anys, i, malgrat la inquietud pels avisos d’una invasió russa a Ucraïna, poc s’imaginava el gir sobtat i dramàtic que li reservava el destí. Un any després, Marina, que prefereix no dir el seu cognom, és una refugiada als Estats Units i està en plena cerca de feina.
És una de les milions de vides truncades per la guerra. Fa 365 dies que Ucraïna és el camp de batalla d’un conflicte que ha impactat en l’economia mundial i les relacions internacionals –a part de reactivar la militarització de les grans potències–, però sobretot ha ensorrat les esperances de milions d’ucraïnesos, i també de russos, de tornar a la vida que tenien.
Marina té clar que, com més s’allargui la guerra, més s’esforçarà per no tornar al seu país, tot i que des de Minneapolis insisteix: “Volia quedar-me a casa.” Malgrat que en els primers mesos es va resistir a marxar, a l’octubre va decidir que era el moment de fugir del perill creixent un cop van tornar els bombardejos a la capital.
Continua treballant com a comptable per als seus clients, però els ingressos no estan a l’altura del nivell de vida dels EUA i s’està deixant la pell per veure créixer la seva filla en un lloc segur. La guerra li impedia albirar un futur pròsper i li ha robat part de la vida, i és que fins i tot el seu primer marit hi ha mort. “Vaig plorar molt quan feia les maletes per marxar, però estava decidida a fer el pas”, explica a El Punt Avui.
Famílies trencades
La seva és també la història d’una família trencada. Fa mesos que no manté contacte amb la seva germana, que viu a Rússia, i no en sap el motiu. Lamenta la situació i a vegades es pregunta: “Potser s’ha alineat amb la posició del Kremlin i es pensa que soc una ucraïnesa satànica o nazi”, en referència al vocabulari emprat pels canals propagandístics més rígids del govern rus. Ha patit molt, com milions dels seus compatriotes. “Tant de bo Rússia passi per tot el que ha hagut de passar Ucraïna”, afirma. El drama viscut en pròpia pell li dona poc marge per fer cap altra anàlisi de la situació.
Una divisió familiar que s’ha traçat també entre nombrosos ucraïnesos i russos, amb famílies i cercles d’amics que divergeixen a l’hora d’atribuir les atrocitats i en responsabilitzen un dels bàndols, quan la realitat sobre el terreny i els testimonis indiquen que tant l’exèrcit de Moscou com el de Kíiv llancen bombes i perpetren atacs, sobretot a les regions del Donbass que ara Rússia reclama com a seves en annexionar-les al setembre.
Dos països enfrontats, però també internament fracturats. Al marge de si hi ha una majoria de russos que dona suport a Putin, la polarització és palpable a Moscou un cop s’entrellacen converses amb molts ciutadans del carrer que reconeixen esquivar el tema amb els parents o que, fins i tot, asseguren haver deixat de parlar amb amics.
La guerra s’està allargant massa i anímicament molts russos estan exhausts. L’economia del país fins ara ha esquivat la recessió que pretenien les sancions i el govern ha silenciat les veus divergents amb duresa i una major repressió. En l’últim any, hi ha hagut més de 19.500 arrestos en les protestes contra la guerra, segons la plataforma pro drets humans OVD-Info.
Fatiga anímica
La fatiga anímica és deguda al fet que no es preveu una victòria militar en cap dels bàndols ni tampoc la fi de les hostilitats, ja que tant Rússia com Ucraïna i l’OTAN no volen asseure’s a negociar la pau i estan disposats a allargar la guerra. Però fins i tot un triomf militar difícilment serviria per tancar el conflicte sobre el terreny a causa de les múltiples fractures entre els mateixos ucraïnesos, per una banda, i entre els russos, per l’altra. Divisions que deixen l’est d’Europa desdibuixat. Al llarg de l’últim any, El Punt Avui ha mantingut converses amb persones que viuen a Moscou, com ara la Yulia, de 39 anys, i que, tot i viure a la capital russa des de fa prop d’una dècada, procedeix de Lugansk –regió ucraïnesa que Moscou es va annexionar– i sempre ha afirmat que “els russos no són uns monstres” i se solidaritzen amb els habitants de la seva regió natal. Però també hi ha ucraïnesos prorussos que abans culpaven el govern de Kíiv d’haver condemnat les regions del Donbass a un conflicte armat durant vuit anys i que ara estan en contra de la invasió russa d’Ucraïna per haver elevat a nivells inassumibles el patiment humà.
A Rússia, tot i que és complicat traçar perfils a l’hora de determinar els sectors contraris o a favor de Putin, es pot concloure amb converses de carrer, i sense valor estadístic, que hi ha una divisió generacional. Molts joves russos consideren que la guerra, i el fet d’haver trencat amb Europa i els EUA, els talla les ales i ensorra les seves aspiracions i projectes de futur, a part de plorar pel drama humà d’Ucraïna.
La població més gran, i que encara té integrada a la memòria familiar la invasió nazi de la Segona Guerra Mundial i el daltabaix de la desintegració de la Unió Soviètica, creu que la guerra és necessària per fer front a l’intent dels EUA i l’OTAN de debilitar el país amb la voluntat de relegar-lo a la irrellevància mundial. Un discurs que repeteix el govern per justificar les ànsies imperialistes. Però els suports, o no, a Putin depenen de la família i els entorns on cadascú ha crescut.
Els soldats russos i ucraïnesos víctimes de les bales i les bombes tenen rang d’herois nacionals. A Rússia aquesta realitat és sempre present perquè fins i tot hi ha fotografies de militars a les marquesines del bus amb la paraula “herois”. Svetlana C, de 28 anys i de la ciutat siberiana d’Irkutsk, no volia que el seu marit, amb qui es va casar a l’agost, es convertís en aquest tipus d’heroi i tenia por que fos cridat en el marc de la mobilització de la població civil al front.
La guerra podia impactar en la seva idea d’estar junts. Per aquest motiu se’n van anar a viure al setembre al Kirguizistan i allà han refet les seves vides, tot i que ella ha hagut de deixar la feina de professora d’anglès en una acadèmia.
“No penso tornar”
“No penso tornar perquè la situació a Rússia és molt dolenta. L’adaptació no va ser tan difícil perquè aquí tenim familiars que ens van ajudar, i els nostres amics d’Irkutsk es van traslladar amb nosaltres.”
El seu marit treballa i ella, ara, s’entreté amb classes de pintura mentre busca feina. Es calcula que entre mig milió i un milió de russos han marxat del país. Les relacions internacionals han canviat, l’economia global s’ha trastocat, però el que realment està impulsant la desesperança generada pel conflicte és un canvi en el paisatge humà de l’est d’Europa.
LA XIFRA
Rússia reforçarà la seva capacitat nuclear en terra, mar i aire
RedaccióVladímir Putin va reiterar ahir que Rússia reforçarà les seves capacitats nuclears, en un comunicat que va fer públic la vigília del primer aniversari de l’“operació especial” llançada sobre Ucraïna. El cap del Kremlin va assegurar que Rússia continuarà impulsant la producció “massiva” de míssils hipersònics i reforçarà les instal·lacions de terra, mar i aire. “Un exèrcit i una flota moderns i efectius són la garantia de la seguretat i la sobirania del país, del seu desenvolupament estable i el seu futur”, va dir. “Com fins ara, prendrem especial atenció a reforçar la nostra tríada nuclear”, hi va afegir. Mentre Moscou exhibia múscul, el president dels EUA, Joe Biden, rebaixava l’amenaça russa tot descartant que la intenció de Moscou sigui utilitzar armes atòmiques en el conflicte. “No tenim indicis que pensi fer servir armes nuclears o qualsevol artefacte similar”, va indicar el mandatari. De fet, els analistes a Washington consideren que Putin ha optat per aquest discurs bel·licista arran de la impossibilitat de proclamar una gran victòria en el camp de batalla. En aquesta mateixa línia situen l’anunci que va fer el mateix president rus de suspendre la participació en el Nou Start, l’últim tractat de desarmament nuclear signat amb els EUA.
