“Faré tot el que estigui a les meves mans per aturar el quart cinturó”

Aquest mandat és malauradament el del retorn del socialisme més ranci per obra i gràcia d’alguns partits. La regidora que en aquell moment era de Podem va pactar amb el PSC. Al mateix temps, Junts li va donar l’estabilitat amb un pacte des de fora del govern. Entre Podem i Junts han fet possible el retorn del bustisme a la ciutat i d’aquest socialisme que no és socialisme. La pandèmia, evidentment, va ser una situació sobrevinguda que ningú esperava, però sí que esperàvem com ho ha gestionat aquest govern. El socialisme típic i clàssic té una forma de gestionar, que és apropiar-se de l’administració pública, l’ajuntament, que hauria de ser de tots i que passa a ser un element més de l’estructura de partit, al seu servei. El mateix que fa uns anys tenia Sabadell ha tornat. I és lògic, perquè estem parlant d’una persona que ocupa l’alcaldia que fa setze anys que governa. El PSC, dels últims vint-i-quatre anys, n’ha governat vint; aquesta persona en porta setze, dotze dels quals al costat de l’exalcalde Manuel Bustos. Les formes són exactament iguals: anar a allò superficial. Han tornat els de sempre, fent la política de sempre per als interessos dels de sempre. El repte que tenim és poder acabar una vegada per totes això i que hi hagi un govern alternatiu que pugui recuperar l’Ajuntament per a tothom.

Hi ha un intent de l’statu quo de donar a entendre que és part del passat, però, en la mesura que encara continuen anant als jutjats, és present. Només girarem full quan actors d’aquells temps deixin d’estar al capdavant de partits o de la mateixa administració. Tenim funcionaris que estan sent investigats. De fet, anem al ple: dels deu regidors socialistes, quatre van integrar l’última llista de l’alcalde Bustos. L’alcaldessa és el cas més paradigmàtic: dotze anys al seu costat i sembla que mai es va assabentar de res. Per poder girar pàgina també es necessita un canvi cultural de l’Ajuntament de Sabadell i, per fer-lo, necessites uns anys. En el mandat passat no hi vam arribar, haurien d’haver passat vuit o dotze anys d’una nova forma de governar i entendre l’administració pública. Si això hagués passat, certes pràctiques serien passat.

Amb una doble sensació. La primera, de comprensió davant el xantatge d’algunes forces polítiques cap al conjunt de la ciutadania. Perquè no només és ERC: la no-aprovació dels pressupostos hauria suposat un greuge molt gran per al conjunt de la ciutadania i la gent que més ho necessita. No té cap afectació pressupostària, estem en el marc dels gestos polítics, no de les concrecions. El segon sentiment és que, entenent la situació, no hi ha cap raó per moure’ns de posició. Com a alcaldable, tinc un compromís, hi ha una confiança de la ciutadania, i no em mouré d’això. La posició d’ERC de Sabadell, i la militància ho ha reafirmat, és de no al quart cinturó. No és el nostre model i faré tot el que estigui a les meves mans per aturar-ho. I això comença al maig. No és el mateix que l’alcalde de Sabadell amb el seu govern es planti davant de la resta d’administracions, que la situació actual, on tenim un govern disposat a trinxar la ciutat: el Parc Agrari, els barris del Nord, el torrent de Colobrers al riu Ripoll...

Sí i no. Evidentment no puc amagar que és una dificultat afegida, però m’ha donat una oportunitat preciosa, ja que molta més gent coneix ara qui és el Gabriel i què està disposat a fer. I és bo que en un partit polític hi hagi diferents visions, perquè no són sectes. La gent ara sap que si hi ha un alcaldable que, sense ser alcalde, ha plantat cara al seu partit, què no farà si és alcalde. Perquè si soc alcalde de Sabadell significarà que la gent m’ha donat confiança i tindré tota la legitimitat per plantar-me davant del govern de la Generalitat o de l’Estat per dir-los que aquí no volem el quart cinturó. Volem solucionar els problemes de mobilitat però no enganyar. No li volem dir a la gent que viu al costat de la Gran Via que respirarà millor perquè fem el quart cinturó... És mentida, respirarem tots pitjor. Si es vol baixar en cotxes, s’ha de prioritzar el tren i el transport públic, també l’autobús. S’ha d’anar amb la veritat al davant. Qui digui que es posarà una gran autovia soterrada menteix, perquè no és ni tan sols un projecte.

Sobre el quart cinturó, sí. Li vaig dir que entenia perfectament la seva situació i la del país i que era conscient del xantatge, però que ell també havia d’entendre la meva posició, els interessos que havia de defensar i anteposar, i què em deien a mi la consciència, els meus valors i els milers de persones que han confiat en ERC de Sabadell. Com que el quart cinturó continua sent la mateixa porqueria de fa cinquanta anys, no hi ha cap raó perquè canviï de posició. Un periodista em preguntava: “Si és alcalde, fa tot el possible amb la gent, i al final l’Estat ho fa, dimitirà?” I tant, perquè abans de tot vull poder caminar pel carrer i que els meus veïns vegin que soc una persona que compleix la seva paraula.

I tant, formem part de la plataforma del quart cinturó de tota la vida, com a convocants també. I jo hi seré. Hi serem, al costat de tots els que durant tantes dècades hem lluitat perquè el quart cinturó no trinxi la ciutat.

És un projecte que no té ni cap ni peus perquè Sabadell no té tradició de surf. Qui vulgui fer surf té el mar. A més, s’ha fet una concessió d’uns terrenys a un privat que hauria de pagar un cànon més econòmic que el d’un local de la Rambla per fer un negoci que no està dirigit a la gent de Sabadell perquè el cost de les entrades és molt alt. Haurà de venir gent amb cotxe, gent de diners... Si el dictamen de la Generalitat no la reverteix abans, he assumit el compromís en el ple que revertiré aquesta concessió.

El que hem proposat és, u, que Sabadell doni suport al pla pilot i, dos, que l’Ajuntament treballi amb les entitats i la població en general què és això de la renda bàsica. I finalment volem que, en el futur, o tota la ciutat o un sector pugui participar de l’experiència. L’experiència està plantejada per a dos municipis que tinguin entorn de mil persones; per tant, la ciutat sencera no podria, però un sector ben estudiat, sí. I si per a aquesta edició no hi arribem, que sàpiga el govern de la Generalitat que Sabadell està disposat a tirar endavant en aquesta línia.

Guanyar, perquè quan ets segon només pots tenir un únic objectiu, que és ser el primer. No venim a fer un gran resultat, venim a guanyar. I estem treballant fins al dia 28 per guanyar perquè la història ens ha vingut a buscar, som l’únic partit que pot plantejar-se aquest objectiu des d’un punt de realitat. Elecció rere elecció, ERC continua en creixement. És fàcil? No, però és possible.

La gent que voti ERC sap que el vot és segur, no acabarà beneficiant ni la Marta Farrés a Sabadell ni farà presidenta de la Diputació la Núria Marín ni farà president del Consell Comarcal un alcalde del PSC. Som el partit que internament està fent més incorporacions, amb gent que ve d’altres tradicions, perquè el que importa no és d’on venim, sinó on volem anar junts, com és el cas de la Sílvia Renom. Quan incorporem gent som més forts i diversos i interpel·lem més persones. Aquest és el camí que hem entomat tant a nivell nacional com local perquè és l’únic que ens aproparà als nostres somnis. No es construirà una República catalana si no tenim a les grans ciutats metropolitanes alcaldes republicans. I amb qui sumarem? Amb tots aquells que d’alguna manera se sumin a aquest projecte amb què podem compartir camí. Qui queda fora d’això? Les extremes dretes i les dretes extremes espanyoles, i parlo del PP i Vox –Ciutadans ja ni els compto– i, evidentment, queda fora el PSC. Vull pactar amb aquells amb qui compartim valors democràtics i socials. Vull parlar amb En Comú Podem, amb la Crida per Sabadell i amb Junts. Són partits amb qui compartim moltes coses i els volem per fer aquest gran projecte de ciutat ampli. Aquesta és la via àmplia que proposem. Més transparència no puc oferir.