Un any de despropòsit

Morts, ferits, desplaçats, traumes, penúries, crims i destrucció són alguns dels set termes amb els quals es pot sintetitzar en bona mesura aquest primer any de la guerra d’Ucraïna. Malauradament, no són cap sorpresa. Ja hi estem acostumats, a Europa. Només cal recordar que en els darrers 109 anys hem estat l’escenari central de dues guerres mundials i una guerra freda, a més de les guerres de desintegració de Iugoslàvia o les més recents del Caucas. Un continent que s’omple la boca de representar no sap ben bé quins models i valors de convivència, però que els sap gestionar de tal forma que es converteix en especialista en conflictes bèl·lics, als quals s’apunten convidats interessants no europeus.

Però no ens desviem de la qüestió. Cap a on anem després d’un any de guerra? La resposta, agradi o no, és cap a una cronificació de la guerra i també de la tensió i la desconfiança en l’escenari europeu.

Un any més de guerra? Potser dos? Això sembla. Està clar que ni Putin està disposat a cedir, tal com vam sentir ahir en el discurs anual de l’estat de la nació, ni tampoc Zelenski-Biden. Fer-ho implicaria enfonsar les seves carreres polítiques o, com a mínim, diluir-les. I, a més, situaria els seus respectius estats en una situació de feblesa envers l’adversari. No s’ho volen permetre. Per això, Putin ja s’ha apropat encara més al seu col·lega bielorús i, alhora, espera que la Xina pugui proporciona-li ajuda militar –que mai és gratuïta, ni aquí ni a l’altre bàndol de la guerra–. Per la seva part, Biden ha intentat emular, per cert amb bastant menys estil, el viatge de Kennedy el 1963 i de Reagan el 1987 a Berlín, amb el seu viatge a Kíiv de fa un parell dies. L’Oncle Sam ha visibilitzat així el seu suport incondicional en l’espai-temps a la causa. No cal repetir-ne els suculents beneficis que això li suposa. Zelenski ho ha agraït. I no oblidem tampoc que fa pocs dies el comissari europeu d’Exteriors, un tal Borrell, va deixar clar que menys aplaudir l’heroisme d’Ucraïna i més enviar-hi armament. Stoltenberg ja sabem què n’opina. En definitiva, això va per llarg. I ens aboca a un horitzó de veure a qui li pesaran més els morts i la capacitat de resistència econòmica, més que no pas la militar, que ara per ara està força equilibrada. Apostes?

Posats a fer, ens podem preguntar també si podem arribar a un xoc directe Rússia-OTAN/EUA? No ho sembla. Putin no ho vol. Biden tampoc. Putin és conscient que tindria bastants números de perdre, i encara més veient com està operant l’eficiència del seu exèrcit a Ucraïna. Biden sap que podria derrotar-lo, però també que Putin té armament nuclear com ell, i més ara que s’ha desvinculat del tractat de no proliferació d’armament nuclear signat amb els EUA. De fet, si es donés aquesta circumstància, acabaria donant la raó al president rus quan ahir afirmava que Occident vol destruir Rússia.

Però, mirant al futur, també hem de tenir present la cronificació de la tensió i la desconfiança. Com la covid, ha arribat per quedar-se. Al cap i a la fi, Ucraïna ja no mira cap a Rússia. S’han trencat els lligams històrics, culturals, lingüístics, emocionals, a banda dels de sang, que s’han mantingut durant segles entre Moscou i Kíiv –i aquí hauríem de discutir si per voluntat pròpia, per imposició russa o per totes dues coses–. Almenys a curt i mitjà termini. Tant per part dels sectors prorussos del país (minoritaris), com dels alineats amb les tesis de Kíiv (molt majoritaris, i cada vegada més). A més, cap dels dos bàndols acceptarà unes fronteres que no satisfacin els seus interessos en l’àmbit territorial i, allò més important, en la dotació militar que les garanteixi. I per si tot això no fos suficient, Rússia amb la sensació que l’estan aïllant i menyspreant, Suècia i Finlàndia trencant la seva neutralitat envers l’OTAN, les repúbliques bàltiques i Polònia desconfiades envers l’agressivitat de Rússia, Alemanya subministrant armament de primer nivell cap a Ucraïna, Moldàvia mirant-s’ho de reüll. L’Europa occidental animant el polvorí a l’est del continent. Present i futur d’un despropòsit.