Memòria
Justícia identifica les restes de l’antifranquista Cipriano Martos
L’encreuament de les anàlisis d’ADN de les despulles exhumades al cementiri de Reus i les de la família donen positiu
Es tracta de la vintena persona desenterrada a Catalunya a qui s’ha pogut posar nom i cognoms des de 2016
Era Cipriano Martos. Les restes exhumades a la fossa comuna del cementiri de Reus corresponen al sindicalista antifranquista assassinat per la Guàrdia Civil el 1973. L’encreuament de les anàlisis genètiques de les despulles recuperades i de la família ha donat positiu, segons ha confirmat el Departament de Justícia, Drets, Memòria de la Generalitat. Es tracta de la vintena persona exhumada que ha pogut ser identificada a Catalunya d’ençà de la creació del Programa d’Identificació Genètica, l’any 2016.
Martos va morir per la ingesta d’àcid càustic durant els interrogatoris als quals va ser sotmès. Les tasques d’intervenció arqueològica per recuperar-ne les restes van començar el mes de desembre com a part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat. El 10 de gener l’equip arqueològic va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats, un d’ells era compatible amb Martos tant per les característiques físiques (sexe, edat, dimensions, ferides) com per les espacials de la fossa (columna de la fossa i profunditat).
En tractar-se d’una fossa comuna amb una alta densitat de cossos, la intervenció ha estat complexa. Les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els estudis antropològics i genètics per extreure’n mostres genètiques i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d’identificació genètica.
Cipriano Martos Jiménez era un obrer i sindicalista espanyol d’origen andalús que va néixer el 1942 en un poble de la província de Granada. Va emigrar, a la recerca de feina, a Morón de la Frontera i, després, a Terol, Sabadell, Terrassa i Reus. Va tenir diversos oficis: jornaler, miner, treballador al tèxtil i, finalment, paleta. Es va afiliar al sindicat OSO (Oposición Sindical Obrera), va ser militant del PCE M-L (Partido Comunista Español Marxista-Leninista) i va ser membre del FRAP.
La Guàrdia Civil el va detenir el 25 d’agost de 1973 després d’una acció de propaganda política a Igualada i el va traslladar a la caserna de Reus acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. El van interrogar i torturar, i dos dies després, el 27 d’agost –com a resultat de la ingesta d’un líquid corrosiu conegut com a líquid de la veritat, combinació d’àcid sulfúric i gasolina–, el van traslladar a l’Hospital de Sant Joan de Reus (actual Hospital Universitari Sant Joan).
El 29 d’agost, tot i el seu pèssim estat de salut, el jutge li va prendre declaració. La Guàrdia Civil va impedir que la família el pogués visitar. El 17 de setembre a un quart d’onze de la nit va morir com a conseqüència d’una hemorràgia interna.
