Moldàvia tem ser la pròxima víctima

Plans de cop d’estat, ciberatacs, falsos atacs amb bombes, manipulació energètica o pagaments a manifestants per incrementar la tensió política. Amb aquests elements, Moldàvia tem ser la pròxima víctima en els intents russos de desestabilització de l’est d’Europa i per això s’aferra ara més que mai a la Unió Europea (UE). Davant del perill rus, el ministre d’Afers Estrangers moldau, Nicu Popescu, va participar ahir en una reunió amb els seus homòlegs europeus per refermar el compromís del país amb la UE. “Tenim ara més que mai el desig de formar part del món lliure.” Popescu resumia així l’acostament al club comunitari, avisant que el risc rus per a la seguretat no es pot ignorar.

Malgrat subratllar el desig d’estabilitat i pau de Moldàvia, el país viu un moment convuls i sospita que el Kremlin és al darrere d’aquesta tensió. És per aquest motiu que Popescu va viatjar a Brussel·les amb l’objectiu clar de demanar a la UE sancions contra els oligarques russos que sospita que són al darrere dels plans per enderrocar el govern. Entre Romania i Ucraïna, Popescu va advertir que Moldàvia es troba en una “regió perillosa”, però que ha après a “gestionar les amenaces russes per mantenir la pau i l’estabilitat” del país.

Tot i les paraules del cap de la seva diplomàcia, Moldàvia viu immersa en un clima de tensió política que es va traduir en la caiguda del govern prooccidental liderat per Natalia Gavrilita. La dimissió va arribar després que els serveis secrets ucraïnesos interceptessin documents de Rússia que suposadament mostraven que el president rus, Vladímir Putin, planejava un cop d’estat a Moldàvia per tenir un govern prorús a l’antiga república soviètica. En aquest context, la UE estudia crear una missió a Moldàvia per reforçar les capacitats del país per fer front a la interferència russa. “El temps és crucial i la velocitat és essencial”, advertia ahir l’alt representant de la UE, Josep Borrell, sobre la necessitat d’ajudar Chisinau davant les amenaces russes.

Si bé Rússia és el perill més immediat per a Moldàvia, la reunió de Popescu amb els ministres d’Afers Estrangers tenia un segon objectiu: mostrar el compromís del país amb el camí cap a l’adhesió a la UE. Moldàvia i Ucraïna van rebre al març l’estatus de candidat a l’entrada a la UE, però el camí durarà anys, i perquè el procés avanci és clau que en aquest període de temps el país conservi l’estabilitat. Amb la lliçó apresa d’Ucraïna, la UE sap que mantenir l’est lluny de Rússia és essencial. “[L’adhesió] és un camí que ara té un significat polític completament diferent al d’abans de la guerra. Moldàvia i Ucraïna pertanyen a la família europea i el seu futur és dins la UE”, responia Borrell al desig moldau d’entrar al club comunitari. I mentre Moldàvia s’acosta a la UE, el Kremlin l’adverteix de les conseqüències de tenir una relació tensa amb Rússia.