Enviament d’armes i porta oberta als refugiats: la resposta de la UE a la invasió russa d’Ucraïna
Els experts avisen que cal donar a Ucraïna “garanties de seguretat permanent” i avançar en l’adhesió al bloc comunitari
La invasió russa d’Ucraïna ha suposat un punt d’inflexió per a la Unió Europea (UE). Mai abans el club comunitari havia finançat l’enviament d’armes a un país per fer front a una guerra, tal com va fer només pocs dies només després que comencés l’atac militar. Els 27 van acordar aleshores mobilitzar el Fons Europeu de Suport a la Pau, creat el 2021, per enviar armes letals i no letals a Kíiv, una decisió que avala el responsable sobre Ucraïna de la consultora en política internacional Rasmussen Global, Harry Nedelcu. Ara bé, l’entrega d’armes no ha estat l’únic tabú que ha caigut a la UE, també ho ha fet el d’obrir la porta als refugiats amb l’activació per primer cop de la directiva per donar protecció temporal automàtica als refugiats.
En gairebé un any de guerra i davant una possible escalada pel primer any de la invasió, la UE ha aprovat set trams d’ajuda militar a Ucraïna, que eleven a 3.600 milions d’euros el finançament comunitari per enviar armes a Kíiv. Ara bé, amb les contribucions dels 27 la xifra de suport militar s’eleva a gairebé 12.000 milions d’euros. En el terreny militar, el club comunitari també ha creat una missió per formar 30.000 soldats ucraïnesos.
“El més important és enviar armes. Desafortunadament, l’única manera d’aturar i guanyar la guerra és donant armes perquè Ucraïna tingui l’oportunitat de defensar-se, no a través de la negociació”, apunta Witold Waszczykowski, president de la delegació Unió Europea-Ucraïna del Parlament Europeu.
“Rússia no acceptarà una pau per negociació”, assenyala l’eurodiputat polonès, tot subratllant que negociar ara amb Moscou també implicaria “legitimar” l’annexió de Crimea. El responsable sobre Ucraïna de Rasmussen Global coincideix que l’enviament d’armes ha estat una “bona decisió”, però avisa que ara la qüestió és com garantir que el govern de Volodímir Zelenski rep l’armament que necessita per guanyar la guerra “de manera permanent”.
“El Fons Europeu de Suport a la Pau és una bona idea, però necessitem alguna cosa més per deixar clar que estem al costat d’Ucraïna i que ho estarem el temps que calgui”, diu Nedelcu, tot subratllant que la UE i Occident han de donar a Kíiv “garanties de seguretat permanent” amb l’enviament de les armes que necessita. “Això enviaria un missatge molt fort a Putin”, diu l’expert, que sosté que ara per ara al president rus li beneficia que s’allargui la guerra perquè es debiliti el suport occidental a Ucraïna.
Amb aquestes “garanties de suport permanent”, diu Nedelcu, s’enviaria el missatge al Kremlin que “una guerra llarga no l’ajudarà, sinó que farà que tot empitjori” i el forçarà a seure a la taula de negociació. L’objectiu de tot plegat, apunta, és donar a Kíiv una posició “el més forta possible” amb vista a una possible negociació de pau.
Acollida de refugiats
A banda de l’enviament d’armes, una de les principals característiques de la resposta comunitària a la crisi ha estat l’acollida als refugiats ucraïnesos. Pocs dies després de l’inici de l’atac militar, els 27 van acordar activar per primer cop la directiva de protecció temporal, l’instrument jurídic que permet que totes les persones que arriben d’Ucraïna puguin residir de manera automàtica a la UE.
Aquesta resposta contrasta amb la que la UE ha plantejat en el passat davant les crisis migratòries i amb la que dona actualment principalment als migrants que arriben d’Àfrica. Uns cinc milions d’ucraïnesos s’han inscrit en aquest any per rebre protecció temporal a la UE. Gairebé un milió es troben a Polònia, que és el país que més n’acull, seguit de prop per Alemanya i en tercer lloc per la República Txeca, que té uns 430.000 ucraïnesos amb protecció temporal, segons dades de l’Eurostat del desembre. A l’Estat hi ha uns 170.000 ucraïnesos.
Pel president del de la delegació Unió Europea-Ucraïna del Parlament Europeu, la protecció temporal per als refugiats ucraïnesos va ser una bona iniciativa i remarca el suport que els està donant Polònia, el seu país. En aquest sentit, remarca que la UE ha de donar protecció el temps que calgui als ucraïnesos que fugen de la guerra.
De moment, els ucraïnesos tenen protecció temporal a la UE fins al 4 de març, tot i que la durada es pot allargar fins a res anys depenent de l’evolució de la guerra.
Suport financer
Malgrat que el suport militar i l’acollida de refugiats destaquen en ser el primer cop que la UE activava aquests mecanismes en aquestes condicions, la resposta comunitària no s’ha limitat a aquestes dues iniciatives.
Des de l’inici de la guerra, la UE i els seus estats membre han fet arribar a Ucraïna 67.000 milions d’euros en assistència, dels quals 37.800 milions són de suport econòmica, 17.000 milions d’ajuda als refugiats i 12.000 de suport militar.
Pel que fa a l’assistència macrofinancera, el club comunitari va posar a disposició de Kíiv 7.200 milions d’euros en préstecs i ajudes el 2022 perquè el país fes front a les despeses més immediates. Per a aquest any, la UE s’ha compromès a fer arribar al país 18.000 milions d’euros d’ajuda macrofinancera.
En l’àmbit del comerç, el bloc comunitari ha eliminat temporalment els aranzels amb Ucraïna, mentre també ha contribuït a treure gra que estava bloquejat al país amb un valor de 20.000 milions d’euros en ingressos per a Kíiv. La xarxa elèctrica ucraïnesa ara també està connectada a l’europea.
Pel que fa al suport humanitari, la UE ha destinat 668 milions d’euros a ajudar els afectats per la guerra, amb 630 milions per a Ucraïna i 38 pmilions per a Moldàvia. Tenint en compte també les contribucions dels 27, la xifra d’ajuda humanitària s’eleva als 1.700 milions d’euros, que han anat a parar a 14 milions de persones.
L’adhesió a la UE
Una de les conseqüències que ha tingut la guerra també ha estat la petició d’adhesió a la UE d’Ucraïna. Kíiv ha assolit l’estatus de candidat –el primer pas en el procés- en temps rècord i la seva aspiració és seguir avançant a la mateixa velocitat. Zelenski vol començar el procés de negociació ja aquest any, però la Comissió Europea ha d’emetre primer la seva recomanació i són els estats els que tenen l’última paraula.
“És difícil, però és realista”, diu Waszczykowski sobre l’adhesió d’Ucraïna a la UE. L’eurodiputat polonès defensa que es tracta d’un “cas especial” i que, per tant, “no es pot pensar en un procés d’adhesió normal”. “Hem de pensar en un camí especial”, reivindica, tot subratllant que es pot donar a Kíiv qüestions com l’accés al mercat únic o treure les restriccions a l’espai Schengen mentre es troben en el camí cap a l’ingrés.
Per Nedelcu, el que sí és realista és que el procés de negociació comenci, cosa que creu enviaria un “missatge molt poderós” a Rússia i donaria “armes” a Ucraïna per negociar la pau en una posició més forta.
Ajuda futura
Si bé tant Waszczykowski com Nedelcu admeten que hi ha el risc que l’ajuda a Ucraïna pugui rebaixar-se en el futur, ambdós apunten que cal mantenir-la per garantir també la seguretat a Europa. “És pel nostre propi interès”, remarca l’eurodiputat, mentre l’expert de Rasmussen Global subratlla que com més duri la guerra més possibilitats hi ha que la població europea “es cansi” del conflicte. “Això seria enviar un missatge molt negatiu”, afegeix.
De fet, davant les darreres ofensives russes, Nedelcu creu que la UE ha de pensar “els següents passos”. “Putin està esperant que el suport d’Occident a Ucraïna caigui. Ens toca demostrar que no serà el cas”, defensa. “El missatge que cal enviar a Putin és que, excepte l’atac nuclear, no s’exclou res”, afegeix.
