Espanya, Kosova i Catalunya
Aquesta setmana Kosova ha celebrat els 15 anys de la seva independència, declarada unilateralment, per si algú no ho recorda. Espanya no l’ha reconegut per una raó ben evident. Malgrat que repeteix, per boca del seu president Pedro Sánchez, que el procés independentista català ha arribat a la seva fi, Espanya manté el temor gens dissimulat que casos com el de Kosova puguin donar via lliure més endavant al procés sobiranista català. Sovint es diu, i de vegades ho sembla, que el mateix govern espanyol, i ja no diguem els jutges, creuen més en la possibilitat d’una Catalunya independent que no pas els mateixos polítics catalans. Si no és així no s’entén que l’executiu de Madrid no prengui partit al costat de pràcticament tots els seus aliats de la Unió Europa en el reconeixement d’un nou estat, també reconegut pels Estats Units, al continent europeu. La posició espanyola ha provocat, a més, situacions tan ridícules com que alguns esportistes hagin tingut problemes per entrar al país amb el seu nou passaport. El temor atàvic al naixement dins el seu territori d’un nou estat o el reconeixement per part de la comunitat internacional d’un conflicte polític de sobiranies és superior a qualsevol altra consideració en el cas dels kosovars. Així, Espanya s’alinea amb ‘democràcies’ com la Xina i fins i tot amb Putin, quan Rússia està provocant el conflicte militar més greu del segle contra un país que intenta salvaguardar precisament la seva independència.
La democràcia de Kosova, amb tot, no és perfecta i la petició d’accés a les Nacions Unides i sobretot a la Unió Europea hauria de servir perquè el propi govern faci les reformes necessàries per adequar-se a molts dels països europeus que l’han reconegut. La divisió entre els albanokosovars i la minoria sèrbia és evident a tot el país, sobretot a la capital, i l’amenaça d’una agressió militar de Sèrbia encara no ha desaparegut. Pactar una pau duradora amb Belgrad i reconèixer els drets de tots els ciutadans són passos necessaris perquè aquest jove país pugui fer passos de gegant.
