Per on començo?

Fa molts dies que no he escrit quatre ratlles. Amics que em segueixen em reclamen que continuï escrivint, però després de veure el conjunt de fets que succeeixen cada dia a tot el món, em pregunto: “Per on començo?” Catalunya, Espanya, Europa, el món..., la voràgine en què es mou tot és una alteració a la meva sensibilitat. Catalunya: desunits i sotmesos al 155 d’un soci de pressupostos que em té i es pensen que ens han derrotat i sentències polítiques. Espanya: ens venen garses per perdius, amb un president a qui Europa li fa la gara-gara, ens augmenta les pensions però també l’IRPF amb molts que xupen però molt pocs amb la mà a l’arada. Europa: tants caps, tants barrets, moltes paraules i reunions però pocs fets pel poble ucraïnès, i la gelosia se’ls menja entre ells. Món: Rússia, la Xina, els EUA i l’Orient Mitjà, joc d’escacs entre ells sense la possibilitat de fer-los reconduir; guerra a l’Àfrica amb l’allau d’immigrants que rebutja el primer món; inestabilitat a Sud-amèrica. Però l’arrel de tot aquest panorama és la cobdícia i l’afany de poder; la sensibilitat, la solidaritat, l’esperit de servei, l’amor i l’interès per l’altre no existeixen i l’escletxa cada dia és més ampla; més rics uns quants, més pobres la resta; que pensin els que poden que això no pot durar. Polítics, poders facticis, baixeu de la vorera, barregeu-vos i viviu al carrer amb els pobres i rectifiqueu, perquè l’explosió dels pobles per indignació i necessitat pot engolir tot el món i pot agafar-vos per sorpresa.