comissió europea
La Comissió Europea creu que els països de la Unió han d’anar ja a posicions fiscals més prudents
Dombrovskis defensa que s’han de reduir gradualment els dèficits pressupostaris en un context d’alta inflació i pujades de tipus d’interès
El vicepresident econòmic de la Comissió Europea (CE), Valdis Dombrovskis, ha explicat aquest dilluns que “és el moment d’avançar a posicions fiscals més prudents” als països de la Unió Europea (UE) donat el context d’alta inflació i pujades de tipus d’interès.
“És important reduir gradualment els dèficits pressupostaris perquè la política fiscal no contradigui a la política monetària i no alimenti la inflació, però també a la vista dels costos de finançament més alts”, ha dit a la seva arribada a la reunió de l’Eurogrup.
Dombrovskis ha considerat que, malgrat la millora de les previsions per a l’economia europea, “no hi ha temps per a la complaença” perquè el creixement és “bastant lent”, persisteixen la incertesa i les pertorbacions generades per la guerra russa contra Ucraïna; i els Estats encara han de bregar amb els alts preus de l’energia i l’elevada inflació.
Els ministres d’Economia i Finances de l’eurozona analitzaran aquest dilluns les últimes previsions macroeconòmiques de l’Executiu comunitari, publicades aquest matí, com a punt de partida perquè la Comissió publiqui al març directrius per a elaborar els pressupostos de 2024 i abans d’abordar demà, al costat de la resta de països de la UE, la revisió de les regles de control del dèficit i el deute.
En aquest sentit, Dombrovskis ha reiterat que la intenció de Brussel·les és fer una proposta legislativa per a reformar-les una vegada que la qüestió s’hagi debatut de nou al març, tant en l’àmbit de ministres com entre els caps d’Estat i de Govern en la seva cimera de finals d’aquest mes.
La vicepresidenta econòmica espanyola, Nadia Calviño, va urgir a l’Executiu comunitari a presentar “com més aviat millor” aquest projecte legislatiu perquè les negociacions avancin “el màxim possible” sota presidència sueca de la UE en el primer semestre i culminar-lo, “si és possible”, durant la presidència espanyola en la segona meitat d’any.
Brussel·les va publicar a la fi de 2022 una primera comunicació –no legislativa– en la qual va plantejar vies individualitzades de reducció de deute per a cada país, que tinguin en compte les seves circumstàncies i puguin negociar-se amb la Comissió, a canvi d’un control més estricte del compliment de les mateixes a posteriori.
Els estats membres han enviat a la Comissió més de 300 preguntes per a demanar més dades sobre la iniciativa i molts tenen dubtes sobre com funcionarien en la pràctica les vies nacionals i les salvaguardes que hi hauria, segons la mateixa institució.
La ministra holandesa de Finances, Sigrid Kaag, va presentar una contribució juntament amb Espanya de cara a la reforma, i va assenyalar que el seu país està a favor que hi hagi “espai i temps per a les vies nacionals de reducció de deute”, però va insistir que les “les mesures han de ser clares”, ha d’haver-hi “transparència” i “supervisió reforçada” en cas que els països es desviïn, així com “sancions progressives”.
“Necessitem la pastanaga i el pal”, ha dit avui Kaag, qui ha considerat “inviable” mantenir suspeses les normes fiscals més enllà de 2023 encara quan no s’aconsegueixi un acord per a reformar-les.
