Berlín castiga els socialdemòcrates de Scholz
L’oposició conservadora guanya en la repetició dels comicis regionals
Tot i el revés, el tripartit podria reeditar el govern
Berlín va tornar ahir a les urnes, un any i mig després d’unes eleccions regionals, municipals i generals que van acabar en caos enmig d’un munt de problemes logístics. El Tribunal Constitucional va decidir que calia repetir-les per les irregularitats detectades en uns dos-cents col·legis electorals. I el vot de càstig va ser per als socialdemòcrates del canceller Olaf Scholz. No és que la culpa del desgavell fos de l’alcaldessa, la socialdemòcrata Franziska Giffey, que aleshores va pujar al càrrec. Però és clar que el ciutadà berlinès no confia ja en el partit que ha liderat tots els governs de la capital des del 2001.
La victòria va ser per a Kai Wegner, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), que va obtenir el 28% dels vots –deu punts més que el 2021, segons les projeccions de vot de les vuit del vespre–, mentre que el Partit Socialdemòcrata (SPD) es va ensorrar a un 18,2% –uns tres punts per sota d’aleshores.
Giffey, a més, ha quedat una o dues dècimes per sota dels Verds de Bettina Jarasch. Matemàticament, és possible una reedició del tripartit actual entre socialdemòcrates, els Verds i l’Esquerra –amb un 12,8 %. Però potser no sota lideratge de Giffey, sinó de l’ecologista Jarasch.
Ahir al vespre, els percentatges eren encara massa volàtils perquè ningú no cantés victòria. Wegner necessita un soci, que tant poden ser els verds com els socialdemòcrates. Però, si Jarasch té una opció per donar l’alcaldia de la capital als Verds, ho intentarà.
Mentrestant, la història de les eleccions caòtiques del 2021 continua avergonyint els berlinesos. En temps de l’alcalde socialdemòcrata Klaus Wowereit, que va governar entre el 2001 i el 2014, encara feia certa gràcia la seva frase aplicada a l’estat de Berlín “pobre, però sexy”. Aleshores, encara es podia jugar amb la imatge de capital diferent, alternativa i sense pretensions. Ara, a la fama de ciutat bruta, insegura i amb una precarietat creixent, s’hi ha afegit la incapacitat d’organitzar unes eleccions, per increïble que sembli en la capital d’una potència europea.