Les residències i centres de dia, en situació límit

El mateix dia que el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, defensava al Parlament l’increment del seu pressupost –un 13,1% aquest 2023– creixia el malestar entre les patronals de les residències i centres de dia que atenen persones grans o en situació de dependència per l’actualització de les tarifes públiques dels serveis que presten, que serà del 4% un cop s’aprovin els comptes. “Això no és el que toca”, es va lamentar la presidenta de la patronal de les residències Acra, Cinta Pascual, que veu com “un cop més no s’aposta fort pel sector i la gent que cuida”. Pascual va aplaudir que la conselleria es fixi el repte d’escurçar les llistes d’espera a la dependència i l’ampliació de les ràtios d’auxiliars de geriatria, però va lamentar que les tarifes públiques no s’apugin com a mínim fins a un 7% com demanen des del tercer sector per garantir una atenció de qualitat i millorar les condicions laborals dels professionals que hi treballen. “No cobrim les despeses amb les residències plenes amb una inflació desbocada que ens està ofegant”, va assenyalar el president d’Upimir, Vicenç Botella, que representa les petites i mitjanes residències, algunes de les quals van tancar el 2022 amb números vermells i sense “el coixí” per encarar els sobrecostos que arrosseguen amb l’increment de preus i la despesa energètica disparada. Per Botella les tarifes que els paga l’administració per cada plaça “no cobreixen els costos” amb residents “cada cop menys autònoms” que requereixen més atencions.

Pel sector de la discapacitat intel·lectual, l’increment del finançament hauria de ser de com a mínim del 10% per dignificar els serveis i garantir la viabilitat de les entitats. Víctor Galmés, director de Dincat, va mantenir que si no és així serà impossible revertir que molts professionals acabin marxant, com passa ara, després d’una “dècada perduda” amb un infrafinançament fruit de les retallades i amb sous congelats. Galmés es va felicitar que finalment el pressupost avanci però “no veu per on agafar aquest mínim de mínims del 4%” i es va emmirallar amb València o les Balears, on s’han arribat a acords amb les patronals i sindicats.

La presidenta d’Acra, d’acord amb la resta d’organitzacions, confia “tenir marge i fer pressió” abans no es portin a aprovació els comptes. “Ho tenim més difícil que els metges però si cal sortirem amb els avis i les cadires al carrer”, va defensar la representant del sector assistencial.