Economia
JOSEP GINESTA
SECRETARI GENERAL DE PIMEC
“No s’ha fet transició política en l’economia”
Estem fent una lectura inadequada de les estadístiques sobre el mercat laboral
Amb una llarga trajectòria en tots els àmbits del món laboral, Josep Ginesta té una visió panoràmica sobre la situació actual de l’ocupació i l’atur a Catalunya.
Hi ha consens en el fet que la represa del 2022 no va ser tan dinàmica com es desitjava i a més ara l’atur està repuntant encara que la situació és millor que fa un any...
Estem en una conjuntura de recuperació més lenta que la que esperàvem amb la postcovid. Hi ha hagut un conjunt de microcrisis que estan situant alguns països al llindar de la recessió. Tot i les millores interanuals, no podem fer una lectura objectiva de la situació sense tenir en compte els recursos que han arribat de la UE. Seria una fal·làcia intentar fer veure que tot es deu al fet que l’economia ha anat bé. Si no haguéssim tingut els Next Generation i tot el conjunt de recursos públics injectats al circulant de l’economia, la situació seria radicalment pitjor.
Vostè defensa que les dades estadístiques oficials no són les correctes...
La reforma laboral ha comportat un canvi d’esquemes en la contractació que fa que les dades pretèrites no siguin comparables amb actuals. La figura del fix discontinu té un pes diferent. Ja fa mesos que estem denunciant que el sistema estadístic de l’atur registrat s’ha de modificar, perquè la persona fixa discontínua, quan no està treballant, donada de baixa a la SS i fins i tot rebent una prestació d’atur, se la considera que no està aturada i surt del càlcul. Té una expectativa de feina, però només això, fins al punt que l’empresa no està obligada a cridar-la si no hi ha un increment del volum de feina. Amb aquesta visió, no l’ajudarem a trobar feina, ni que millori la seva capacitació ni que s’incorpori al mercat. Farem polítiques actives errònies.
Quina seria la diferència en el càlcul?
Si en un principi comptàvem unes 20.000 persones, en aquests moments les xifrem a prop de 40.000.
Pimec ha estat molt crítica amb convenis com el del metall, formalitzat per la UPM i els sindicats majoritaris. Per què?
A una petita empresa de consum intensiu d’energia elèctrica, a la qual la factura se li ha incrementat exponencialment, que li diguin que en un període de tres anys ha d’apujar salaris un 16,8%... Això no ho aguanta cap compte de resultats. No s’ha pactat el conveni pensant en les pimes d’aquest país. Hauria calgut introduir indicadors raonables en la negociació, agafant la calculadora del petit empresari, que sempre és una Casio barateta, però que fa bé els números, i ajustar-ho tot al principi de realitat. No s’han indexat els increments a indicadors de productivitat i rendibilitat.
Per què creu que s’ha fet així?
A Espanya no s’ha produït una transició política en l’àmbit econòmic. Es va fer en el sentit més polític, amb la democràcia, amb una llei orgànica de drets sindicals i mecanismes de protecció i de representació. Es va intentar construir una economia social de mercat, com en altres països europeus, amb un espai de diàleg social. Però no s’han aplicat normes perquè els empresaris tinguem una representació democràtica equivalent als sindicats. No hi ha sistema de càlcul que doni representativitat a les mipimes, és a dir, les pimes incloent-hi les microempreses, que no són presents amb veu pròpia i singularitzada. En l’espai de representació estatal, Cepyme se suposa que hauria de fer aquest paper, però no coneixem cap posició de Cepyme diferent de la CEOE, la patronal on està integrada.
Quina nota posaria a les mesures de final d’any contra la inflació?
Seria un aprovat alt, però no passaria del 6. És cert que tenim una de les inflacions més baixes d’Europa, i això ens dona un nivell de competitivitat notable i ens obre expectatives a escala internacional. Però els encariments en el cabàs del mercat han estat sobretot per la demora en la presa de decisions. Se’n van prendre després de vacances i hauria calgut prendre’n al març. Si s’hagués fet això ara l’IPC estaria més a prop del 2%.
Certes veus acusen l’empresariat de mantenir i apujar marges que afecten els preus...
La culpa dels encariments de l’alimentació no és de les petites i mitjanes empreses. La culpa és dels retards d’Europa a autoritzar els estats perquè apliquessin mesures i també del govern de l’Estat per no haver fet totes les accions que calia, com ara ampliar la reducció de l’IVA a la carn i el peix, productes essencials per a l’equilibri dietètic de la població, o l’establiment d’una tarifa energètica diferenciada per a les petites i mitjanes empreses. Hauria estat un moment idoni per equilibrar les factures de botiguers de tota mena, dels forners... que tenen un consum energètic intensiu i que haurien pogut equilibrar les seves factures amb les dels seus competidors europeus.
I del pressupost de la Generalitat, què me’n diu?
Una mesura que qüestionem moltíssim és el pla pilot de la renda bàsica universal. Perquè va en contra del concepte que el treball és la millor política social. Amb els dèficits que tenim ens sembla irracional invertir tants milions en un pla pilot per experimentar, amb les mancances que tenim en recerca, dependència, ensenyament, sanitat... No és raonable.
“Treballòleg”
S’autodefineix com a “treballòleg” perquè, segons explica, ha tingut “la sort” d’acumular perspectives per tenir una visió molt completa sobre el món del treball. Ha dut la toga com a laboralista, ha fet feina en el món de la consultoria i ha exercit com a director de recursos humans, sense oblidar la part acadèmica en diverses universitats. També ha tingut responsabilitats polítiques com a secretari general de Treball de la Generalitat i finalment, ara, a la secretaria general de Pimec.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.