Scholz busca 88 Leopard
Al compromís alemany de subministrar 14 tancs a Ucraïna, han seguit promeses inconcretes per part dels aliats
Berlín accelera els encàrrecs a la seva indústria, empesa per la inesperada bona reputació dels seus tancs
Dotze països s’han ofert, fins ara, a transferir blindats a Kíiv
Durant setmanes, semblava que Olaf Scholz no obriria la gàbia dels Leopard 2. Ucraïna insistia que els moderns tancs de llicència alemanya eren imprescindibles per a la seva defensa. I els aliats occidentals pressionaven el canceller, ja que qualsevol lliurament dels carros de combat made in Germany a tercers necessita el permís de Berlín.
Scholz es defensava recordant que Alemanya és el primer contribuent en termes absoluts de la Unió Europea (UE) quant a ajut econòmic, humanitari i militar a Ucraïna. La percepció, però, era que el líder de la primera potència europea dubtava, s’amagava o tenia por d’una escalada de la potència nuclear que és Rússia.
El mateix dia que va donar llum verd als subministraments, el 24 de gener, va comparèixer al Parlament. En el torn de preguntes, el canceller va demanar-se amb certa ironia quants dels aliats que tant havien insistit a transferir tancs n’aportarien dels seus.
Una setmana després, el seu ministre de Defensa, Boris Pistorius, va presentar a la caserna d’Augustdorf, a l’oest d’Alemanya, els primers Leopard 2 dels 14 que Alemanya s’ha compromès a lliurar. Teòricament, però, el que espera Volodímir Zelenski dels aliats europeus no són 14 tancs, sinó dos batallons, el que vol dir 88 unitats. Tots han de ser de la mateixa tongada per garantir-ne l’operativitat, tenint en compte que els soldats ucraïnesos han de rebre la instrucció adequada per fer-los anar. Els Abrams promesos pels EUA i els Challenger del Regne Unit no van en el mateix paquet.
De moment, només Polònia ha igualat el compromís d’Alemanya: n’aportarà 14 unitats. De Varsòvia van procedir les màximes crítiques contra la indecisió de Scholz. Si més no, aquest aliat no s’ha quedat enrere, sinó que va demanar permís per subministrar-ne dels seus tan bon punt el canceller alemany hi va donar autorització.
Són dotze els països que s’han ofert a contribuir al subministrament dels tancs. Entre aquests, Espanya, Portugal, els Països Baixos i Finlàndia, a més de Noruega, que no és soci de la UE, però sí de l’OTAN. Tant Madrid com Lisboa han mostrat repetidament la seva disposició a contribuir-hi. Però encara estan en procés de revisió els que tenen en actiu i amb capacitat per entrar en servei. Una cosa és tenir-ne, una altra que no estiguin emmagatzemats, fora de servei o destinats a una missió internacional.
Segons el setmanari Der Spiegel, dels més de 300 de l’exèrcit alemany, només 19 estan disponibles. Quan hagi lliurat els 14 compromesos, no en tindrà per a la instrucció dels propis soldats.
El setmanari sosté, en el darrer número, a la venda des de dissabte passat, que Scholz ha estat trucant personalment els socis més fidels per demanar-los xifres vinculants, no només voluntats.
El ministre Pistorius ha mantingut un parell de tandes de videoconferències amb altres socis, sense que, de moment, se’n coneguin resultats. El ministre de Defensa ja ha anunciat que n’encarregarà de nous per substituir-los. En paral·lel, Scholz ha autoritzat al fabricant dels Leopard 1, antecessor del 2, a posar al dia els que tingui disponibles per lliurar-los a Ucraïna sense despullar el seu exèrcit de la versió més actualitzada i operativa.
També en paral·lel, Noruega ha encarregat a Alemanya 54 Leopard 2 nous de trinca, sense precisar-ne quants dels que ja té aniran a Ucraïna.
Els ucraïnesos aguanten la pressió a l’est
L’exèrcit ucraïnès resisteix l’avenç dels russos al nord de Bakhmut, a l’est, segons el cap de la companyia militar privada Wagner, Ievgueni Prigozhin. La captura d’aquesta ciutat permetria als russos avançar cap a Sloviansk i Kramatorsk, principals feus ucraïnesos al Donbass.
La UE aplica el vet i ja no importa dièsel de Rússia
La prohibició d’importar dièsel de Rússia i altres derivats del petroli va entrar en vigor ahir a la Unió Europea (UE), un pas més per asfixiar financerament el Kremlin. Dels nous derivats vetats, el que més afecta és el dièsel, usat gairebé per la meitat dels cotxes de la UE i la majoria del transport pesant i marítim i la maquinària. Abans de la guerra, el 40% de les importacions provenien de Rússia, però Brussel·les confia que, entre que es van anunciar les sancions, al juny, i fins a aplicar-les, s’han buscat “rutes de subministrament alternatives”.
Kíiv insisteix en una gran ofensiva russa al febrer
Ucraïna va reiterar, ahir, que espera una ofensiva russa a gran escala aquest mes coincidint amb el primer aniversari de la guerra, tot assegurant que Kíiv té capacitat de contenir-la encara que no rebés a temps l’armament més sofisticat que li han promès els aliats. El ministre de Defensa, Oleksii Reznikov, creu que l’atac es produirà a l’est, per capturar tota la regió industrial del Donbass, o al sud, per allargar el corredor terrestre fins a la Crimea. Calcula que Rússia té 12.000 soldats a Bielorússia, xifra insuficient per obrir una nou front des d’aquest país.
