Zelenski no afluixa i torna a pressionar pels caces
Després dels tancs, el líder ucraïnès insisteix als aliats que li lliurin avions de combat, demanda que Berlín rebutja de ple
Van morir deu civils en nous atacs a l’est
Una nova descàrrega de míssils russos va causar ahir la mort d’almenys deu civils i en va ferir vint més a Ucraïna, l’endemà d’una altra onada d’atacs massius arreu del país que va fer onze víctimes mortals. Els atacs d’ahir es van concentrar a l’est i al sud, a les regions de Donetsk, Kherson i Khàrkiv.
Ucraïna va assegurar ahir que intenta contenir els esforços de les tropes russes per perforar les seves línies a l’est i al nord-est abans que Kíiv rebi els tancs que li han promès els seus aliats. Alemanya i els EUA han confirmat aquesta setmana l’enviament de desenes de moderns blindats. Ahir mateix, Polònia va prometre 60 unitats a Ucraïna, a més dels 14 Leopard 2 que ja havia compromès.
S’espera que tant russos com ucraïnesos llancin ofensives a la primavera, tot i que Washington ha advertit a Kíiv que s’esperi a fer-ho fins a tenir els tancs sobre el terreny, una situació que pot tardar encara uns mesos.
Però, mentrestant, el govern ucraïnès redobla la campanya per convèncer els seus socis que li enviïn ara avions de combat, especialment F16. I és que la modernització de la força aèria amb aparells de quarta generació com són els F16 nord-americans s’ha convertit en l’objectiu prioritari del líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, que, en el seu habitual discurs del vespre, va subratllar que l’agressió russa “pot i ha de ser aturada amb armament adequat”.
El govern neerlandès ja va dir que estudiaria amb “ment oberta” la possible entrega d’aparells i tampoc els EUA ho han exclòs del tot. Per contra, el canceller alemany, Olaf Scholz, ho descarta de ple tot i que Kíiv confia que Occident –com ja va passar amb els sistemes de míssils Himars i de defensa antiaèria Patriot, així com amb els carros de combat– acabarà creuant les línies vermelles que es va autoimposar per por d’una escalada del conflicte. El Kremlin, per boca del seu portaveu, va advertir ahir que el debat sobre l’enviament d’avions a Ucraïna “augmenta el grau de tensió” i en va responsabilitzar Washington i les capitals europees.
Pel seu cantó, el president rus, Vladímir Putin, es va afegir ahir a l’escalada retòrica comparant el nazisme amb els “crims”“ ucraïnesos, en un missatge amb motiu del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust: “L’oblit de les lliçons de la història porta a la repetició de terribles tragèdies. Prova d’això són els crims contra civils, les neteges ètniques i les accions punitives comesos pels neonazis a Ucraïna.” Precisament “contra aquest mal lluiten ara valerosament, colze a colze, els nostres soldats”.
Presó per terrorisme pels explosius
L’Audiencia Nacional ha decretat presó per terrorisme per al jubilat que va enviar sobres pirotècnics a Sánchez, la ministra Robles i les ambaixades dels EUA i Ucraïna.
Hongria vetarà les sancions al sector nuclear rus
Hongria vetarà les sancions europees a Rússia que perjudiquin el sector nuclear, va advertir ahir el primer ministre Orbán. Les sancions comunitàries afectarien l’ampliació de la planta hongaresa de Paks, que realitzarà l’empresa estatal russa Rosatom amb un crèdit d’aquest país de 12.500 milions d’euros.
Cremen un alcorà davant la legació turca a Dinamarca
L’ultradretà danès-suec Rasmus Paludan va cremar ahir un exemplar de l’Alcorà davant de l’ambaixada turca a Copenhaguen, una setmana després d’haver fet el mateix a Estocolm i haver provocat les queixes d’Ankara. Paludan diu que repetirà l’acció fins que Turquia desbloquegi l’ingrés de Suècia a l’OTAN.
El cas del periodista basc arriba al síndic polonès
L’ Oficina del Defensor del Poble polonès va confirmar ahir haver rebut una queixa sobre les condicions inhumanes en què es manté en detenció preventiva el periodista basc Pablo González, arrestat a la frontera entre aquest país i Ucraïna el 28 de febrer acusat d’espiar per als militars russos. González denuncia que està gairebé incomunicat en una cel·la sense ventilació i que ha vist la seva salut greument deteriorada a causa de l’aïllament, l’estrès, la seva situació poc clara i una alimentació insuficient a la presó. Al setembre, el periodista va portar el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg.