Irlanda
Londres posposa la convocatòria d’eleccions a Irlanda del Nord malgrat expirar el termini per a un acord
Heaton-Herris recorda als partits que ha de fixar una data per als comicis “en les pròximes dotze setmanes” si no formen un executiu
El govern britànic podria prorrogar aquest termini mentre negocia amb la UE una solució als problemes pel protocol del ‘Brexit’
El ministre del Regne Unit per a Irlanda del Nord, Chris Heaton-Harris, ha confirmat aquest dijous que no convocarà encara eleccions anticipades per al Parlament d’Stormont, malgrat que aquesta mitjanit ha expirat la data límit fixada per formar un govern autònom de poder compartit, que roman suspès des de fa gairebé un any.
No obstant això, Heaton-Harris ha recordat que està obligat a designar una data per celebrar aquests comicis “en les pròximes dotze setmanes”, en virtut de l’extensió concedida als partits en previsió que no hi hagués avui un acord de govern.
“Aprofitaré les pròximes setmanes per avaluar acuradament totes les opcions per als següents passos i continuaré dialogant amb totes les parts abans de prendre una decisió”, ha explicat el ministre.
El Partit Democràtic Unionista (DUP), la segona formació més votada, es nega formar un executiu amb el republicà Sinn Féin, primera força parlamentària, pel seu rebuig unionista al protocol del Brexit per a Irlanda del Nord.
Les pròrrogues concedides per Londres busquen guanyar temps mentre el govern britànic negocia amb la Unió Europea (UE) una solució als problemes que ha generat el protocol a Irlanda del Nord, clau per aixecar el veto unionista a aquest instrument del Brexit.
En cas que no arribin a un acord, Heaton-Harris podria tramitar a la Cambra dels Comuns una llei d’emergència que torni a posposar la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques fins al juny o, fins i tot, a la pròxima tardor.
El protocol, acordat per Londres i Brussel·les, manté Irlanda del Nord dins del mercat interior comunitari i britànic, per la qual cosa els controls al comerç entre el Regne Unit i la UE s’efectuen en els punts d’entrada nord-irlandesos, cosa que ha portat una nova burocràcia que afecta el comerç.
Aquesta frontera comercial situada al mar d’Irlanda és també una barrera política per a la comunitat unionista protestant, que denuncia que diferencia la província i posa en perill la seva relació amb la resta del Regne Unit, més ara que els nacionalistes volen avançar cap al seu objectiu històric de reunificar l’illa d’Irlanda.
