S’imposa el pragmatisme

Convé pensar que el 2023 serà millor del que ha estat el 2022, tot i que, ara fa un any, ens les prometien felices perquè vèiem el final de la pandèmia i acariciàvem el desenvolupament dels Fons Next Generation EU, que ens havien d’ajudar a sortir de la crisi, i tot es va torçar quan Rússia va envair Ucraïna, fet que ni els més agosarats analistes havien previst com a possible i menys la llarga guerra que se n’ha derivat i de què avui patim greus conseqüències. La realitat, però, ens mostra que per més que intuïm, a base d’expertesa i d’anàlisi empírica, com serà el futur immediat, massa sovint sorgeixen imponderables, variables incontrolades que ho capgiren tot. Esperem que aquest any no en tinguem cap, d’aquests imponderables, i ens puguem concentrar a gestionar els reptes que tenim sobre la taula, que no són pocs. Bàsicament, s’hauria de trobar una solució a la guerra d’Ucraïna i a totes les conseqüències polítiques, socials, econòmiques, energètiques, geoestratègiques i humanitàries que se’n deriven, i també vèncer la pandèmia, que encara es manifesta prou forta a la Xina i en altres indrets. A més, tenim el repte d’actuar contra el canvi climàtic per garantir la sostenibilitat del planeta i el benestar de les persones, i també més reptes de caire econòmic, polític, social, de seguretat, de llibertat i de garantir la democràcia, entre d’altres. És evident que aquest escenari de dures realitats no deixa gaire espai per a la utopia i s’imposa en molts casos el pragmatisme, atès que no hi ha temps per arreglar les coses, ni per fer-ho amb pausa, consens i respectant totes les opinions, i també perquè les realitats sorgides de la pandèmia i la guerra requereixen reaccions ràpides i accions contundents, que donen pas al pragmatisme per sobre de l’idealisme. Així les coses, observem detalls impensables fa un temps, com, posem per cas, que Alemanya, amb els verds en el govern, accepta explotar una mina de carbó per apaivagar la dificultat i carestia de l’energia que ja no arriba fàcilment i a bon preu de Rússia. O que Suècia, que estrena presidència semestral de la UE, posa com a prioritats la seguretat, pel que fa al suport a Ucraïna i a la política de seguretat i defensa de la UE, també competitivitat, transició ecològica i energètica, i l’estat de dret. Com podem veure, prioritats molt orientades a la realitat i efectes de la guerra d’Ucraïna. I pel que fa a la UE, estem veient que s’han pres moltes mesures relacionades amb la guerra, com ara suport econòmic i militar i sancions a Rússia, i tot això en molt poc temps i amb nivells alts d’unanimitat per part dels estats membres de la UE, escenari no gaire habitual en moments d’estabilitat. Aquests fets i d’altres ens demostren que s’ha optat més per actuar amb pragmatisme, amb realpolitik. I és que, quan s’està en un escenari d’inestabilitat i incertesa, el pragmatisme sol passar al davant de l’idealisme. Esperem que aviat trobem espais de consens, d’estratègies compartides que ens apropin a escenaris d’estabilitat, bàsics per poder desenvolupar polítiques a favor de la llibertat i benestar de les persones i de la democràcia.