Violència a Cisjordània

Cada cap d’any arriba carregat de desitjos, però hi ha règims totalitaris que cada primera setmana del calendari ens recorden que són paper mullat. La violència invariable de les forces israelianes, que ocupen de forma il·legal des de fa 56 anys els territoris que algun dia haurien de ser l’estat palestí, ha fet volar pels aires les esperances palestines d’un any millor. El nou govern de Benjamin Netanyahu i dels seus aliats d’extrema dreta ja ha aconseguit el poder, i no ha trigat a marcar el to que tindrà la legislatura. Durant els primers tretze dies del 2023, els periodistes que informen sobre l’Orient Mitjà han hagut de titular “Un palestí és assassinat per un soldat israelià” en nou ocasions, el mateix nombre de vegades que els soldats israelians –en la seva majoria, extremadament joves– s’han sentit legitimats per disparar munició real contra ciutadans desarmats. Almenys tres dels morts han estat infants.

La darrera víctima mortal és Samir Aslan, que dijous al vespre va rebre un tret al pit davant de casa seva mentre intentava evitar la detenció del seu fill. La dona del mort i mare del detingut explica que els soldats van irrompre a casa seva: “Jo no duia els cabells tapats amb el vel, així que els vaig demanar que s’esperessin. Ells no hi van estar d’acord i van insistir a detenir el meu fill”, explicava hores més tard la dona a la premsa local. “Els vaig demanar que no li fessin mal, però el van treure de casa i el van començar a apallissar. El meu marit va sortir i vaig sentir trets. Quan vaig sortir, estava sagnant a terra.” Testimonis dels fets asseguren que els mateixos soldats van impedir que els veïns s’apropessin a socórrer la víctima, de 41 anys.

Per als palestins de Cisjordània, el 2022 va ser l’any més mortífer des de la Segona Intifada, que va començar el 2000. Almenys 167 persones van morir en aquest territori ocupat, una xifra que escala a 220 persones si s’hi sumen les assassinades a Jerusalem Est i a la Franja de Gaza.