HRW denuncia que la política espanyola de devolucions en calent “contribueix a la mort d’immigrants”

La política d’Espanya de “devolucions en calent” ha “contribuït a la mort d’immigrants”, segons adverteix Human Rights Watch (HRW) en el seu informe anual sobre l’estat dels drets humans al món.

L’ONG posa el focus en la tragèdia del passat mes de juny a la fronterera de Melilla amb el Marroc, en la que almenys 23 persones van morir durant un salt massiu a la tanca.

“Estem preocupats sobre com va gestionar Espanya l’assumpte” i “pel que pugui passar en el futur”, ha comentat a EFE el director executiu per a Europa i Àsia Central de l’organització defensora dels Drets Humans.

“És important que Espanya no retorni en calent persones cap al Marroc sinó és que ha analitzat de manera rigorosa les seves peticions d’asil”, ha afegit Williamson.

L’informe de l’ONG destaca que “les imatges del succés mostren a la policia marroquina colpejant persones que pugen a la tanca i a la policia espanyola utilitzant gasos lacrimògens i treballant amb els seus col·legues marroquins per enviar a gent de tornada a través de la frontera”.

HRW subratlla que les autoritats espanyoles “han confirmat que havien retornat persones cap al Marroc de manera sumària” i alerta que aquesta “política de devolucions en calent d’Espanya va contribuir a la mort d’immigrants a les seves fronteres terrestres i marítimes.

“La manca de rutes legals i segures continua provocant danys i morts”, assegura l’ONG.

HRW esmenta en el seu informe l’escàndol d’espionatge del Catalangate, i diu que “experts en ciberseguretat i grups de drets humans han estat crítics” amb els passos presos pel govern de Pedro Sánchez per fer front a “la manca de supervisió” de l’espionatge espanyol.

L’organització també alerta d’un augment de la pobresa amb l’increment de la inflació, i assenyala que els desnonaments continuen malgrat les moratòries per frenar-los.

Per contra, Human Rights Watch celebra al seu informe l’aprovació d’una “nova llei històrica sobre violacions i consentiment sexual”. L’entitat considera que l’anomenada llei del només sí és sí és “una millora” del marc legal, “donada la debilitat de la legislació espanyola” fins ara en aquest terreny.

En aquest sentit, comenta que la nova legislació intenta “tancar un buit legal” que permetia que les violacions de menors fossin jutjades com un crim de menor rang en casos en què no es podia demostrar la violència o intimidació.

No obstant això, l’informe constata que alguns “activistes han expressat preocupació” pel fet que la recategorització d’alguns delictes permet que es redueixin les sentències mínimes en certs casos de forma retrospectiva.