GRÈCIA
Mor Constantí II de Grècia, germà de la reina emèrita Sofia
L’exmonarca ha mort en una clínica privada d’Atenes als 82 anys
Fa gairebé una dècada va tornar al seu país natal després de 46 anys a l’exili
Constantí II, germà menor de la reina Sofia i últim rei de Grècia, ha mort aquest dimarts als 82 anys en una clínica privada d’Atenes, gairebé una dècada després de tornar al seu país natal després de 46 anys a l’exili. L’exrei de Grècia Constantí II, germà de la reina Sofia, va morir aquest dimarts als 82 anys a l’hospital privat Igeia d’Atenes, on havia estat hospitalitzat la setmana passada.
Al costat de l’exmonarca hi havia des de fa dies tota la seva família, incloses les seves germanes, la reina emèrita Sofia i Irene, que havien acudit des de l’Estat espanyol per estar al seu costat en els seus últims moments de vida.
Constantí II i la seva dona Anna Maria havien estat expulsats del país després de la caiguda de la Junta dels Coronels el 1974, que va donar fi a un breu regnat de set anys, i tan sols van tornar a Grècia el 2013.
Les controvertides iniciatives que va prendre durant el seu regnat van contribuir de manera decisiva a la generació d’un rebuig ciutadà que va conduir a la proclamació de la república uns mesos després de la caiguda de la dictadura dels coronels.
El 1974 es va celebrar un referèndum en què el 69,2 % de la població va optar per la república.
Quan als 24 anys Constantí va succeir el seu pare, el març del 1964, ja era molt popular. Als Jocs Olímpics de Roma del 1960 va guanyar en la competició de vela —classe Drac— la primera medalla d’or per a Grècia des del 1912.
Sis mesos després de la seva coronació, el setembre del 1964, centenars de milers de grecs van arribar a Atenes de tots els racons del país per assistir al casament amb la princesa Anna Maria, de 18 anys, germana menor de la reina Margarida II de Dinamarca.
Poc després, a l’estiu del 1965, milers de ciutadans van sortir als carrers a tot el país, aquesta vegada en contra de la monarquia, en protesta per la destitució del primer ministre centrista, Yeoryios Papandreu.
Un any abans, Papandreu havia aconseguit una aclaparadora victòria a les eleccions generals amb la promesa de posar fi a les violacions de drets humans i transformar Grècia —quinze anys després del final de la guerra civil— en una democràcia moderna.
La inestabilitat política va durar gairebé dos anys i va culminar amb el cop d’Estat dels Coronels, el 21 d’abril del 1967.
La resposta incoherent de Constantí cap als colpistes va accentuar l’enuig de la població.
Primer va reconèixer el govern dels colpistes per, vuit mesos després, intentar enderrocar-los amb poca preparació i, des d’aleshores fins a la caiguda de la dictadura, abstenir-se de tota crítica cap a ells.
Després del fracàs del seu intent d’acabar amb la Junta, es va instal·lar amb Anna Maria i els seus dos fills grans a Roma.
Més tard, la família reial es va instal·lar a Londres, on van néixer els seus tres fills menors.
Constantí mai va reconèixer el resultat del referèndum que va proclamar la Tercera República Hel·lènica el 1974, condició que li havia imposat l’Estat grec per permetre-lo tornar al seu país natal.
A més, el 1994 el govern socialista d’Andreas Papandreu va retirar la nacionalitat grega a la família reial i li va expropiar els béns.
El 2002 el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’Estat grec a indemnitzar-lo amb 12 milions d’euros pels béns confiscats.
Fins el 2010, el rei destronat visitava Grècia de forma esporàdica, sempre com a convidat en iots privats d’armadors grecs, sense aparèixer en públic.
L’agost del 2010 el seu tercer fill, Nicolau, malgrat haver nascut a l’exili va decidir casar-se a l’illa de Spetses, en una cerimònia a què van acudir representants de totes les cases reials d’Europa.
Després del seu matrimoni, Nicolau es va instal·lar amb la seva dona Tatiana a Atenes.
El 2014, Constantí va vendre casa seva a Londres per 11 milions d’euros i es va instal·lar a Porto Jeli, conegut lloc d’estiueig de molts armadors grecs, on va viure fins que, a causa de la seva delicada condició de salut, va optar per traslladar-se a Atenes per estar més a prop dels hospitals.
La tornada a Grècia, en un moment en què la societat vivia els pitjors moments de la crisi econòmica, va passar gairebé desapercebuda.