Els kurds insten França a aclarir la seva relació amb els serveis secrets turcs

“L’Estat turc ha tornat a massacrar tres kurds a París”, es llegia a la banderola negra, amb la foto de les tres militants assassinades el 2013 a París, que obria la manifestació ahir d’aquesta comunitat a la capital francesa. La frase feia referència a l’assassinat, el 23 de desembre passat al carrer d’Enghien, de tres activistes més per part d’un jubilat francès acusat de racisme per la justícia però que els responsables kurds consideren que no es pot deslligar del triple crim ocorregut fa deu anys i que mai no s’ha acabat de resoldre tot i apuntar-se la mà dels serveis secrets turcs. Els serveis francesos continuen sense obrir els arxius que ho podrien confirmar.

Enllaçant aquesta marxa que es fa cada any per recordar que aquells assassinats no estan elucidats, prop de 25.000 persones, segons els organitzadors, van desfilar primer pel carrer Lafayette, lloc dels fets el 2013, i després pel carrer Enghien fins arribar a la plaça de la República, on hi va haver els parlaments amb la presència de diferents partits d’esquerra francesos. “Veritat i justícia” era un altre dels lemes llançats pel Consell Democràtic Kurd de França (CDK-F), la vitrina legal del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), que tenia en el centre cultural del carrer Enghien atacat el desembre el seu lloc de reunió.

“Deu anys després de l’assassinat a París de Sakine Cansiz, Fidan Dogan i Leyla Saylemez, el sentiment d’impunitat regna més que mai, el sentiment que França busca deixar en l’oblit aquest crim polític”, acusa en un comunicat el CDK-F, per a qui els serveis secrets turcs també estan al darrere de l’atemptat de fa dues setmanes. El seu autor, William M., està empresonat sense càrrecs terroristes.

En el cas de l’atemptat del 9 de gener del 2013, qui va disparar va ser Omer Güney, un ciutadà turc infiltrat com a xofer de les militants, mort d’un càncer el 2017 just abans de fer-se el judici. Reoberta la investigació el 2019, el 2020 la comissió del Secret de Defensa Nacional de l’Estat va tornar a denegar la desclassificació d’una nota dels serveis francesos sobre els serveis turcs MIT dos dies abans dels assassinats. La fiscalia assegurava llavors “la implicació del MIT en la seva preparació”, sense poder determinar qui ho va encarregar.

Dimarts passat es van celebrar a Villiers-le-Bel, al nord de París, els funerals dels altres tres militants morts al desembre: Emine Kara, presidenta del Moviment de Dones Kurdes a França; el cantant Mir Perwer i Abdurrahman Kizil. Tant ahir com durant tota la setmana, les concentracions s’han fet sense els aldarulls de fa quinze dies però amb una tensió continguda dels participants.