Caos a Washington

Justament quan es compleixen dos anys de l’assalt al Capitoli per seguidors d’ultradreta de l’expresident Donald Trump, l’ala més conservadora del Partit Republicà ha vetat fins a almenys nou vegades aquesta setmana, sis dimecres i almenys tres més dijous, el candidat del seu partit a la presidència de la Cambra de Representants del Congrés nord-americà. Aquest és un enrenou històric, ja que ha superat el rècord de votacions de fa cent anys.

Aquest descontrol dins del partit conservador arriba en un moment en què Trump continua insistint en teories infundades sobre un frau electoral en els últims comicis presidencials i que van provocar el caos al Capitoli. Aquell succés es va convertir en un dels episodis més vergonyosos de la història recent dels Estats Units. L’atac per aturar la confirmació del triomf de l’ara president Joe Biden va deixar 140 ferits i cinc morts, dos dels quals agents de la policia del Capitoli.

Un dels que hi havia era l’aleshores cap de la policia del Capitoli, Steven Sund, forçat a deixar el càrrec l’endemà de l’atac enmig de fortes crítiques per la seva gestió d’aquests disturbis. No obstant això, sempre ha retret a l’FBI i als Departaments de Seguretat Nacional i Defensa que no els advertissin del perill real que corrien aquell 6 de gener del 2021. Ara, amb motiu de la publicació del seu llibre sobre aquell episodi, Courage Under Attack: Sieged and Outnumbered 58 to 1 on January 6, Sund ha tornat a insistir en això, tot i que ha assumit la part de culpa que pot tenir com a cap de la policia del Capitoli en aquell moment. “No tinc cap problema amb la responsabilitat que recaigui sobre mi. Prendré les conseqüències en la mesura que m’ho mereixo. Hi ha coses que podia haver fet i hauria d’haver fet millor”, ha dit en una entrevista a la cadena de televisió nord-americana CBS, en la qual ha dit que es va sentir “molt preocupat” perquè pogués tornar a passar.

Per recordar el “coratge i patriotisme” d’aquells que van defensar l’edifici del poder legislatiu dels Estats Units, Biden va anunciar aquesta setmana que celebrarà una cerimònia avui a la Casa Blanca. En aquest esdeveniment s’espera que Biden abordi les dificultats provocades per aquell motí liderat pels partidaris del seu predecessor.

Ara, dos anys després d’aquell episodi, una vintena de legisladors republicans simpatitzants de Trump han provocat la paràlisi a l’inici de la nova legislatura del Congrés. Aquest grup ha decidit no votar a favor del líder republicà Kevin McCarthy per convertir-se en nou president de la cambra baixa en substitució de la demòcrata Nancy Pelosi. Tot i que la bancada conservadora té la majoria de la cambra amb 223 representants, només 203 han donat seu suport a McCarthy, que representa el 22è districte de Califòrnia. En les darreres votacions una vintena de representants van votar per un altre legislador, l’ultraconservador Byron Donalds. Un dels ferms crítics de McCarthy, el diputat Matt Gaetz, de Florida, fins i tot va votar per Donald Trump, un gest simbòlic, però que va posar de manifest la influència de l’expresident sobre el Partit Republicà. “[McCarthy] està desesperat. El percentatge de vots està caient amb cada vot subsegüent i estic llest per votar en contra d’aquest candidat tota la nit, tota la setmana, tot el mes, i sempre”, va dir als mitjans nord-americans Matt Gaetz, el congressista de Florida que encapçala la iniciativa Never Kevin (“Mai Kevin”). Amb aquest panorama, alguns analistes polítics començaven a apuntar que McCarthy no tindria prou suport entre els republicans i que caldrà virar cap a un altre candidat. Aquest legislador seria Steve Scalise, que representa un districte de l’estat de Louisiana.

Sigui com sigui, la cambra baixa no podrà començar la seva activitat fins que no elegeixi el seu nou president. Aquest escenari, que podria durar setmanes com a mínim, denota la divisió que hi ha actualment en el Partit Republicà i facilita el terreny a un Biden que no haurà d’afrontar, de moment, problemes legislatius des de la Cambra de Representants. A l’hora de tancar aquesta edició, McCarthy havia perdut la novena votació i se n’estava fent una desena, sense que se sabés si tenia l’anhelada majoria.