ESTATS UNITS
McCarthy no aconsegueix els suports per presidir la Cambra de Representants dels EUA
Necessitava 218 vots i només n’ha aconseguit 203 per l’oposició de congressistes del seu propi partit, que han presentat un candidat ultradretà
És el primer cop en cent anys que no s’escull la presidència de la cambra en primera volta
El republicà Kevin McCarthy no ha aconseguir ser elegit president de la Cambra de Representants dels Estats Units en la primera votació celebrada aquest dimarts durant el començament del 118 Congrés per l’oposició de diversos membres del seu propi partit.
McCarthy necessitava 218 vots per ser elegit l’speaker de la cambra baixa i només n’ha aconseguit 203. No ha estat elegit a la primera, un fet que no passava des de fa un segle, per la qual cosa hauran de celebrar-se successives votacions fins que el candidat compti amb la majoria necessària.
Ja abans d’entrar al ple, el congressista californià ha admès que no comptava amb els vots suficients per convertir-se en el nou president de la Cambra de Representants dels Estats Units, tot i que ha assegurat que continuarà lluitant per aconseguir-los.
El candidat demòcrata, Hakeem Jeffries, de Nova York, ha obtingut 212 vots mentre que els republicans que s’han rebel·lat contra McCarthy han proposat un altre candidat, el congressista ultradretà d’Arizona Andy Biggs, que ha obtingut deu vots.
Nou congressistes no han votat per cap d’ells i ha faltat el vot del legislador demòcrata Donald McEachin, que va morir al novembre.
A continuació s’hauran de celebrar successives votacions fins que algun candidat arribi a la majoria. Si no ho aconsegueixen, els republicans, que controlen la majoria amb 222 dels 435 escons, es veurien abocats a presentar un nou candidat.
L’última vegada que es va necessitar més d’una votació per triar l’speaker va ser fa un segle. El 1923, el president de la Cambra va ser elegit en una novena votació, mentre que el 1869 es va aconseguir després de 60 votacions, un procés que es va allargar durant dos mesos.
La Cambra no pot dirimir cap assumpte fins que sigui nomenat l’speaker, que és la tercera autoritat dels Estats Units, després del president, Joe Biden, i de la vicepresidenta, Kamala Harris, que també presideix el Senat.
La revolta contra McCarthy ha estat liderada per un petit grup de legisladors ultraconservadors agrupats en l’anomenat Freedom Caucus.
Alguns han comparegut davant dels mitjans per confirmar que no donarien suport a McCarthy i retreure que el candidat a presidir la Cambra pretengués la seva “submissió” sense condicions, en paraules del representant per Florida Matt Gaetz.
El congressista californià Scott Perry ha recordat que fa temps li van enviar a McCarthy les demandes, com el canvi de reglament dels debats o els noms que volen posar al capdavant dels comitès de la Cambra, però aquest no ha volgut negociar fins a última hora.
En les declaracions a la premsa, McCarthy ha criticat que hi hagi membres del seu partit que s’oposen al seu nomenament perquè pensen més “en els càrrecs que en el país”.
En joc hi ha la substitució de Pelosi, que ha presidit la cambra baixa en dos períodes (2019-2023 i 2007-2011) i que va anunciar que deixa el lideratge de la bancada demòcrata després de la derrota electoral.
El nou Congrés nord-americà inicia aquesta nova legislatura amb la previsió que els dos darrers anys de mandat del president, Joe Biden, es vegin obstaculitzats per l’oposició republicana.
Tot i que els republicans van guanyar les eleccions a la Cambra de Representants el novembre passat, la seva victòria va ser molt menor del previst.
A més, els demòcrates no només van aconseguir retenir la majoria al Senat, sinó que van guanyar un nou escó.
Els republicans moderats culpen del mal exercici electoral la influència de l’expresident Donald Trump (2017-2021) en els comicis, mentre que l’ala dura ho atribueix a la campanya dissenyada per McCarthy.
