estat espanyol
El TC justifica la seva decisió: “El legislatiu està subordinat a Constitució”
L’acte rebutja que el president del Constitucional, Pedro González-Trevijano, i Antonio Narváez –magistrats amb el mandat caducat i contra els qui Unides Podem va presentar una recusació– tinguin “interès directe o indirecte” en el recurs, raó per la qual no es van abstenir de l’assumpte
El Tribunal Constitucional, per majoria de 6 a 5 dels seus magistrats, va frenar la setmana passada la tramitació parlamentària dels canvis impulsats pel govern espanyol en la manera d’elegir els seus jutges en considerar que el poder legislatiu no està “exempt o alliberat de subordinació a la Constitució” i que correspon al TC vetllar perquè respecti els límits de la Carta Magna.
Així figura en l’acte, notificat aquest dimecres, en el qual el tribunal va paralitzar de manera cautelaríssima i a petició del PP la tramitació de dues esmenes que pretenien modificar el sistema d’elecció del TC, una decisió sense precedents adoptada per una ajustada majoria (la dels sis jutges conservadors enfront dels cinc progressistes, que han emès un vot particular).
A conseqüència d’aquesta decisió, els partits del govern de coalició van anunciar que presentarien una proposició de llei per a seguir endavant amb aquests canvis de cara a desbloquejar la renovació del TC. Una renovació que finalment ja s’ha desencallat en nomenar ahir el Consell General del Poder Judicial als seus dos candidats.
La resolució subratlla el paper del TC com a “intèrpret suprem de la Constitució”, “independent” als altres poders, també el legislatiu, i “garant últim” del seu equilibri, incloent-hi la possibilitat de “limitar la capacitat d’actuació del legislador quan aquest excedeixi els marges constitucionals”.
Malgrat que es tracta d’un acte d’admissió a tràmit d’un recurs, el TC avança que la introducció de les esmenes afectava “indubtablement el bloc de constitucionalitat”, i que estava “en joc” la “integritat del procediment legislatiu en la regulació d’una qüestió fonamental”, diuen, “com és la designació de magistrats del Tribunal Constitucional”.
Explica que, “de prosseguir la tramitació parlamentària” sense retirar les esmenes, la vulneració de drets denunciada pels diputats “esdevindria irreversible, ja que aquesta lesió s’hauria consumat” en aprovar-se la llei i l’ “eventual atorgament d’empara” no tindria efectes.
L’acte, ponència d’Enrique Arnaldo, subratlla que el legislador ha de “respectar els límits materials i formals” de la Carta Magna i el TC ha de controlar el “compliment d’aquests límits”. El contrari suposaria admetre una “zona immune al control de constitucionalitat”.
També defensa que la “qüestió controvertida” del recurs del PP “no afecta en gens ni mica a l’exercici de la funció legislativa del Parlament”, atès que el que ha de resoldre el tribunal quan dicti sentència és si la tramitació del procediment es va ajustar a la Constitució.
En opinió de la majoria del TC, la vulneració de drets adduïda pel PP no manca de versemblança atès que ha d’haver-hi una “correlació material” entre una esmena i el text que modifica. En aquest cas, es tractava d’esmenes a la reforma del Codi Penal, que introduïen canvis en altres dues lleis orgàniques: la del Tribunal Constitucional i la del Poder Judicial.
Aquestes esmenes advocaven per eliminar la majoria de tres cinquens del CGPJ necessària per a nomenar magistrats del TC, acabar amb el tràmit pel qual el TC ha d’avalar la idoneïtat dels nous magistrats i habilitar l’opció de renovar per sisens i no per terços.
L’acte rebutja que el president del TC, Pedro González-Trevijano, i Antonio Narváez –els dos magistrats que tenen el mandat caducat i contra els qui Unides Podem va presentar una recusació– tinguin “interès directe o indirecte” en el recurs, raó per la qual no van acceptar abstenir-se de l’assumpte, i censuren a més que la petició d’apartar-se no es presentés contra els altres dos magistrats que seran també renovats: “No caben recusacions selectives”.
Progressistes del TC censuren la “interferència” insòlita en el poder legislatiu
Magistrats progressistes del Tribunal Constitucional afirmen que la decisió de frenar la tramitació parlamentària de dues esmenes que afectaven el mateix TC suposa una “interferència sense precedents en la funció legislativa” que va dividir en dos blocs al tribunal, traslladant als ciutadans una imatge de “seguidisme” del “conflicte polític partidista”.
Aquesta és l’opinió que els magistrats Cándido Conde-Pumpido, Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez Valcárcel reflecteixen en el vot particular conjunt en el qual discrepen “d’arrel” amb la resolució que va paralitzar de manera urgent i a petició del PP la tramitació parlamentària dels canvis proposats per a modificar el sistema d’elecció dels jutges del tribunal. Una decisió que qualifiquen d’ “insòlita” i “irreversible”, atès que va provocar que el Senat tragués de la tramitació parlamentària les esmenes objecte de debat.
“Mai el tribunal ha controlat en un recurs d’empara el procediment de formació de la voluntat legislativa abans que s’hagués configurat de manera definitiva”, assenyalen els magistrats, que creuen que s’han desbordat “els límits de la justícia constitucional” i s’ha convertit al tribunal “en àrbitre dels processos legislatius”.
Amb l’adopció de la mesura cautelarísima, diuen, “s’han alterat els principis fonamentals de la nostra democràcia parlamentària” i s’ha llançat sobre el TC “una càrrega política difícilment suportable”.
