política
discurs de nadal del president
Aragonès fixa l’acord català pel referèndum aquest 2023
Es dona un any per tancar una proposta de votació homologable internacionalment i inclusiva per a tots els catalans
Demana responsabilitat a Junts i el PSC per tenir el pressupost més social en anys
El president Pere Aragonès vol tancar aquest 2023 un “gran acord” entre les forces polítiques i la societat civil catalana sobre el referèndum d’autodeterminació. Sense parlar explícitament d’acord ampli que vagi més enllà de l’independentisme i el sobiranisme, el discurs de Nadal del president de la Generalitat deixa clar que ha d’incloure “totes les parts” perquè “tothom n’accepti el resultat”. És la seva proposta d’acord de claredat, manllevant la terminologia de la llei aplicable al cas del Quebec, on la Cambra dels Comuns del Canadà accepta el dret a la independència del territori francòfon, però reserva per al govern canadenc l’autorització de la pregunta i l’establiment del percentatge de vot favorable a la independència que consideri suficient per acceptar-lo com a majoritari i vinculant –evidentment, la tria per part d’ERC del terme canadenc acord de claredat no es refereix tant al calc de la fórmula com al “camí democràtic”, no unilateral, i acceptat per les parts catalana i espanyola.
A diferència del referèndum català de l’1-O del 2017, la nova proposta de plebiscit hauria de ser “explicable i homologable internacionalment” i acceptable per la majoria de forces polítiques i socials, també les no independentistes que es van negar a participar en la votació de fa cinc anys. Que sigui homologable internacionalment i acceptable per “totes les parts” a Catalunya suposa, per Aragonès, acordar una “proposta de país” que ofereixi tota la força i “tota la legitimitat interna” per defensar-la davant del govern de l’Estat espanyol. En la mateixa línia, el president deixa clar que també és responsabilitat de l’Estat pactar aquest “camí democràtic” perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir el seu futur polític votant. Un camí, concloïa, “on molts volem decidir i decidirem independència”.
Diàleg fructífer
De fet, Aragonès defensa la validesa del diàleg i la negociació bilateral amb l’Estat perquè “comença a aportar els seus fruits” i posa els exemples de la derogació en el Codi Penal del delicte de sedició i la modificació del de malversació: “Es va dir que era impossible derogar la sedició, es va dir que era impossible modificar el delicte de malversació.” El president recorda que la sedició ja no existeix i “s’han limitat bona part dels aspectes de la malversació” que van permetre als jutges del Suprem condemnar líders polítics i socials per l’organització del referèndum de l’1-O “manipulant la llei vigent”.
Pressupost necessari
En el discurs del president, pronunciat des de la Sala de Llevant de la Biblioteca Nacional de Catalunya, Aragonès demanava implícitament a Junts per Catalunya i al PSC responsabilitat per aprovar un pressupost que suposa, segons ell, “un dels avenços socials més importants dels últims anys”, perquè actualitza totes les prestacions socials de la Generalitat després de dotze anys de congelació, perquè “reforça amb 1.000 milions d’euros el sistema de salut”, especialment l’atenció primària, i perquè fa “una clara aposta per la formació professional”.
Després de recordar que el pressupost ha estat, per primera vegada, acordat amb sindicats i patronals i ha rebut el suport explícit del tercer sector, els sindicats agraris i les principals entitats del món de la cultura, Aragonès adverteix que “només cal voluntat política” per aprovar-lo i demana “als grups parlamentaris amb qui encara no ha estat possible arribar a un acord responsabilitat envers la ciutadania i que no demorin més la seva decisió”.
Consens pel català
En aquest sentit, el president de la Generalitat posa com a exemple del “consens de país imprescindible” que ha de fer possible aprovar els comptes la nova llei del català a l’escola, que va rebre el vistiplau del PSC, ERC, JxCat i En Comú Podem (ECP) –avui els pressupostos només tenen el sí d’ECP–. Aragonès considera que la nova llei del català fa “avançar de nou la llengua catalana” i marca “en bona part el camí a seguir” per a futurs consensos de país.
El president ha triat la Biblioteca Nacional com a “peça fonamental” de la cultura i la nació, i la Sala de Llevant, pel fet de formar part de la nau més antiga de l’hospital medieval de la Santa Creu, mostra representativa del gòtic civil català. El discurs el feia davant les estanteries de literatura catalana.
Defensa de la gestió contra la covid i econòmica
El president va voler defensar la gestió del 2022, que considera que ha permès capgirar la pandèmia de la covid, deixar enrere totes les restriccions i recuperar l’economia. I va atribuir l’èxit a l’avenç de la ciència i a la dedicació de tots els servidors i servidores públics, “especialment de tot el sector sanitari i assistencial, a qui devem, com a societat, un enorme agraïment”. Aragonès també va voler destacar els aspectes positius de l’economia i va posar com a exemples de la recuperació que “avança” la creació d’ocupació, el rècord sostingut d’exportacions i, sobretot, “els successius anuncis de noves inversions estrangeres”. Perquè aquesta aposta inversora d’empreses multinacionals és, segons ell, “un clar exemple de com l’economia internacional confia en el potencial de Catalunya, en els actius del país, en l’experiència, en la capacitat d’innovació i de resiliència i en tot el talent i creativitat que hi ha a la societat catalana”. El president va posar com a exemples de gestió del seu govern el reforçament dels serveis públics, la millora del bo social tèrmic i la gratuïtat de l’I2 (antic P2) en l’educació.
