Els estats de la UE arriben a un acord per fixar en 180 euros per MWh el límit en el preu del gas

Els estats de la Unió Europea han arribat finalment a un acord per fixar un límit de seguretat en el preu del gas. Aquest dilluns, els ministres d’energia reunits a Brussel·les han decidit fixar en 180 euros per MWh el preu de referència per activar el mecanisme, que té com a objectiu evitar fortes distorsions al mercat i impedir que els estats de la Unió Europea paguin un preu pel gas molt superior a la resta.

El mecanisme ha tirat endavant per majoria qualificada, amb les abstencions dels Països Baixos i Àustria i el vot en contra d’Hongria. Altres com Alemanya, reticents inicialment en el límit fixat –el consideraven excessivament baix–, han acabat votant a favor.

La presidència txeca del Consell ha recordat que aquesta mesura només s’activarà sota certs supòsits i que es desactivarà de forma automàtica en cas que es compleixin certes condicions. La correcció entrarà en funcionament quan el preu a futur del gas al mercat de referència holandès –el TTF– superi els 180 euros per MWh durant tres dies consecutius i quan el preu del gas al TTF sigui almenys 35 euros més car que el preu de referència del mercat global de Gas Natural Liquat (GNL) durant els mateixos tres dies.

Amb el mecanisme actiu, les compravendes de gas que se situïn per sobre el límit establert no es podran produir. Un cop activat, aquest topall s’aplicarà durant almenys 20 dies i es desactivarà de forma automàtica quan el preu de referència al mercat del TTF torni a situar-se per sota els 180 euros per MWh durant tres dies consecutius. No obstant això, també es podrà desactivar si la Comissió Europea declara una emergència regional o comunitària en matèria de subministrament energètic.

Segons ha informat la presidència txeca, es preveu que la mesura entri en funcionament a partir del 15 de febrer de 2023. Abans, però, l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA, per les seves sigles en anglès) i l’Agència per a la Cooperació dels Reguladors Energètics (ACER) presentaran un informe sobre els potencials efectes d’aquesta mesura. Si es detecta que l’impacte és més negatiu que positiu, llavors la Comissió podria frenar la posada en marxa del mecanisme, segons ha informat la comissària d’Energia, Kadri Simson, en la roda de premsa posterior a l’anunci de l’acord.

L’acord més complicat

El ministre d’energia i comerç de la República Txeca, Jozef Sikela, ha reconegut en la mateixa roda de premsa que l’acord assolit aquest dilluns ha estat “el més complicat” durant els sis mesos que el país ha ocupat la presidència del Consell.

Per Sikela, el que ha sortit aquest dilluns de la reunió de ministres és una solució “equilibrada”, que serà capaç de protegir els ciutadans “dels preus excessius” i que alhora inclou “salvaguardes” perquè el mercat europeu continuï sent atractiu pels subministradors d’energia.

L’acord d’aquest dilluns arriba després que s’hagin produït un total de dotze cimeres d’energia –tant ordinàries com extraordinàries– al llarg de l’any, el triple respecte a un exercici sense imprevistos. A més, els líders polítics dels diferents estats membres van instar als ministres d’energia a aconseguir un acord sobre el límit del gas en el marc del Consell Europeu celebrat el dijous passat a la capital belga.

De fet, els països de la Unió Europea havien establert aquest dilluns 19 de desembre com la data límit per fixar una posició comuna. Si bé la intenció era aconseguir un acord per majoria absoluta, fonts diplomàtiques ja avançaven que es podria recórrer a la majoria qualificada –obtenir els vots a favor d’almenys un 55% dels estats membres i que representin el 65% de la població- per desencallar la situació.