Disset segles al fons del mar
Un vaixell romà trobat a 50 metres de la platja de ses Fontanelles, a Palma, està tan ben conservat que s’extraurà sencer en una complexa operació d’enginyeria
-
VÍDEO: Imatges dels treballs d'excavació del vaixell romà de Ses Fontanelles. PROJECTE ARQUEOMALLORNAUTA - CONSELL DE MALLORCA / UB / UCA / UIB
-
Treballs d'excavació del delericte PROJECTE ARQUEOMALLORNAUTA - Consell de Mallorca / UB / UCA / UIB. -
Disset segles al fons del mar PROJECTE ARQUEOMALLORNAUTA - Consell de Mallorca / UB / UCA / UIB. -
VÍDEO: Imatges del derelicte de Ses Fontanelles amb el carregament gairebé intacte. PROJECTE ARQUEOMALLORNAUTA CONSELL DE MALLORCA / UB / UCA / UIB
-
Algunes de les prop de 300 àmfores que si han trobat PROJECTE ARQUEOMALLORNAUTA - Consell de Mallorca / UB / UCA / UIB. -
Una altra imatge dels treballs PROJECTE ARQUEOMALLORNAUTA - Consell de Mallorca / UB / UCA / UIB. -
Vaixell un cop s'ha extret el carregament PROJECTE ARQUEOMALLORNAUTA - CONSELL DE MALLORCA / UB / UCA / UIB.
Un matí de la primavera del 2019, un aficionat anomenat Félix Alarcón va anar a fer snorkel a la platja de ses Fontanelles i va veure, amb sorpresa, que del fons de l’arena blanca sobresortien trossos de fusta i algunes àmfores. Amb molt bon criteri, en va donar avís al Consell de Mallorca, que té les competències en matèria de patrimoni arqueològic a l’illa. La platja de ses Fontanelles està situada a la badia de Palma, al costat de Can Pastilla, a uns set quilòmetres a l’est de Palma. Félix Alarcón acabava de descobrir les restes d’un vaixell romà excepcionalment ben conservat, amb un carregament de prop de 300 àmfores, que es calcula que s’hi va enfonsar al segle IV.
Com és que ningú l’havia vist? Què hi feia, allà, en un lloc on sembla més probable trobar-hi ampolles i barrils de cervesa lager dels milions d’alemanys que han estiuejat a la zona des de fa 60 anys? A menys de dos quilòmetres, hi ha el carrer de la Cervesa, conegut com el Biergärten, de fama internacional. “Els turistes alemanys nedaven per damunt del vaixell; és a 50 metres de la platja de s’Arenal, a dos metres de profunditat”, explica l’arqueòleg Miguel Ángel Cau, codirector de les excavacions. El fet que ningú l’hagués vist fins llavors i el seu excepcional estat de conservació s’expliquen perquè estava enterrat davall l’arena, al fons del mar. “Amb el canvi climàtic, hi ha tempestes cada vegada més fortes que estan produint fenòmens de descobriments de restes arqueològiques –explica el professor Cau–. La primavera del 2019 hi va haver un gran temporal marítim. No se sap per què va passar, potser els vents van bufar d’una manera determinada.” El cas és que el Consell de Mallorca “hi va fer una primera campanya d’intervenció arqueològica, també per avaluar la situació del jaciment; van obrir la part de la proa i van veure que tot el carregament estava pràcticament intacte”.
Som un país imperfecte, però en aquest cas “tot s’ha fet molt bé”, opina Miguel Ángel Cau. Es va crear un projecte específic per treballar en aquest jaciment i es va signar un conveni entre el Consell de Mallorca, amb Jaume Cardell al capdavant; la Universitat de Barcelona, mitjançant l’Institut d’Arqueologia i l’Equip de Recerca Arqueològica i Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona, amb el mateix Miguel Ángel Cau al capdavant; la Universitat de Cadis, amb el professor Darío Bernal, i la Universitat de les Illes Balears, amb el professor Enrique García Riaza. Miguel Ángel Cau (Palma, 1967), que és professor d’investigació Icrea (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats) i director de l’Institut d’Arqueologia de la UB (IAUB), codirigeix aquest projecte, Arqueomallornauta (2021-2023), amb els professors Bernal i García Riaza, i amb Jaume Cardell.
Extreure el vaixell sencer
El vaixell era de vela i fa setze metres de llarg per uns cinc metres d’ample. Aprofitant que hi havia menys turisme, es va fer una segona campanya d’excavació entre el novembre del 2021 i el febrer d’enguany, i ara preparen una operació espectacular: està tan ben conservat que extrauran el vaixell sencer per estudiar-lo, sotmetre’l a un procés de restauració i exposar-lo. L’extracció és “molt excepcional”, no s’ha fet mai res semblant a l’Estat espanyol. “És una operació d’enginyeria brutal, estan fent càlculs matemàtics per veure com ha de ser tot això.”
Miguel Ángel Cau explica que el vaixell “duia unes 300 àmfores, moltes de les quals porten inscripcions pintades, el que s’anomena tituli picti, que ens informen del seu contingut; és un conjunt excepcional d’aquestes inscripcions a la Mediterrània”. Hi havia àmfores íntegres i d’altres de senceres però fragmentades. En alguns casos, tenen formes desconegudes i han estat batejades amb el nom de Ses Fontanelles, igual que el vaixell. “Hi hem trobat àmfores encara segellades i amb el producte a dins: oli, vi, olives...” Algunes porten la inscripció oleum dulcis (‘oli suau’). També s’hi han trobat diversos objectes i materials: restes de teixit, una sabata de pell, una d’espart… “Hem fet una troballa molt divertida, un exemplar d’un trepant per fer forats fet en fusta dels mestres d’aixa, per fer reparacions dins el vaixell”, comenta Miguel Ángel Cau.
L’arqueologia ha canviat molt. Estudiar a fons tot el que s’hi ha trobat és una feina d’anys: “Durant molt de temps en sortiran resultats”, diu l’arqueòleg, que té el seu despatx a la Facultat d’Història de la UB ple de mostres. Estudiar-ne la composició amb el microscopi permet determinar el lloc de provinença dels materials de les àmfores. Això ha fet descartar el sud de la península Ibèrica, d’on es pensava que provenia en un principi (per això s’hi va convidar la Universitat de Cadis). “Hem deduït que era un vaixell que va sortir de Cartagena o d’un port proper i va acabar enfonsat a la badia de Palma”, diu el professor Cau.Es pensa que el naufragi es va produir al segle IV de la nostra era. No se sap qui era el propietari del vaixell. Algunes àmfores estaven precintades amb un segell que portava el símbol cristià anomenat Crismó (semblant a una P amb una X superposada). Es va trobar un tros d’arena compactada amb aquesta forma, com si fos un motlle. “Va ser una troballa molt espectacular –recorda Miguel Ángel Cau–. El va trobar un company, jo era amb ell sota l’aigua, me’l va mostrar i encara recorda com vaig obrir els ulls.” La troballa del Crismó ha fet pensar que potser era propietat d’algun eclesiàstic, però també hi ha la teoria que era d’una autoritat imperial quan l’emperador Constantí ja havia adoptat oficialment el cristianisme: “L’edicte de Milà va ser l’any 313, per tant el naufragi seria posterior, segons aquesta hipòtesi.” El que sí que se sap segur, per les inscripcions de les àmfores, és que “dos senyors eren darrere d’una part de la càrrega, moltes duen les inscripcions Alumnus et Ausonius i, a sota, Liq Flos, que vol dir Liquaminis Flos, una salsa de peix molt fina.”